El temps passa inexorablement. Si ahir era dilluns, avui ja és dimarts. I ben aviat ens trobarem que serà divendres i un altre cop serà cap de setmana. Tranquils, no us tormentaré amb la cançó dels Pets ...
Fa uns dies estava a classe a l'escola i mentre els nens estaven fent la seua feina em va donar per revisar la programació que em quedava per acabar allò que havia previst a principi de curs.
Em va venir esgarrifança de pensar que en tres mesets i mig ja haurem acabat el curs. No fa gaire que sóc mestre, de fet aquest és el nové curs que estic en una escola, però me n'adono que cada any el curs em passa més ràpid. De cop no ens en vam adonar i ja érem a Nadal, i ara, la setmana que ve ja faran 2 mesos que vàrem tornar de les vacances. La veritat, se m'ha fet molt curt. Tot i això haig de reconèixer que hi ha dies en què les hores passen molt lentament.
S'ha escrit molt sobre la conveniència d'allargar el calendari escolar. Que les vacances d'estiu són molt llargues, que si hi ha poques hores de classe, que si els mestres treballem poc, ... Alguna cosa hi deu haver. Recordo la dita castellana "Cuando el rio suena, agua lleva". Però cal distingir qui diu què.
Puc entendre que els pares i les mares vulguin algun servei per a atendre els seus fills durant els mesos en què ells no tenen vacances. Ara bé, no hem de confondre els termes, si el que volen és això, llavors estan reclamant un servei de "parking".
Potser sembli contraproduent parlar de vacances d'estiu just avui, un dels dies més freds de l'any, però no em resisteixo a exposar el que ahir em va venir al cap. Perquè tenim unes vacances tant llargues a l'estiu? Vaja, dic tenim però hauria de dir tenen, en referència als nens. Doncs encara que sembli una tonteria, per qüestions climatològiques per exemple. No m'imagino fer una classe durant una tarda del mes de juliol, a més de 35 º i amb tot el sol donant de ple a les parets de l'escola.
Ara que estem en campanya electoral els polítics fan promeses i promeses. Espero que tinguin el seny suficient per a fer propostes realitzables i realistes.
Per acabar el diari d'avui, aquesta tarda vaig a explicar què faig amb el portal de l'escola als alumnes d'un curset sobre PHPNUKE i portals dinàmics que dona la Bea Marin. Ella junt amb el Joan de Gràcia van ser els que durant un mes de juliol, mentre els nens ja descansaven, em van donar els mínims per a poder començar a treballar amb aquesta eina. Gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada