Alguns dels que llegiu el meu blog sabeu que a més de dedicar-me a l'educació primària també faig tasques de formació per a diferents institucions. Més concretament, la formació que habitualment faig, sobretot en els últims temps, fa referència a entorns dinàmics (phpnuke, postnuke i mambo) i a e-learning i construcció de campus virtuals (moodle).
Aquest curs estic donant un assessorament a través de l'ICE al centre de formació de persones adultes de Palau de Mar. També estic impartint (a dia d'avui només portem dues sessions) un curs de moodle per a l'ICE de la UB i a partir del mes de febrer en començo un de postnuke (projecte intraweb). Ja veieu que porto moltes coses entre mans.
A més durant el passat trimestre vaig construïr un entorn de comunicació i un altre moodle per a una subdirecció general del Departament d'Educació i un altre entorn de comunicació per a un institut de La Garriga (IES Vil·la Romana) a través de la Fundació Universitària Martí l'Humà. Molta feina.
En aquests moments estic (amb altres persones) acabant uns mòduls d'un curs de formació sobre intranets (basades amb postnuke). Avui he acabat de pujar al servidor el primer dels mòduls i en tres o quatre dies tindré la segona part ja realitzada i preparada ... Quan sigui el moment ja us anunciaré on està aquest curs.
En fi, que porto entre mans moltes coses (d'altres que no dic però no menys importants). Tot i que fa relativament poc que vam tornar de les vacances ja torno a estar fins a dalt d'stres. No m'estranya, no.
Dic tot això perquè l'altre dia estava pensant que justament aquest any en que tinc tanta feina, el Departament d'Educació (lloc on vaig començar a donar els primers cursos de formació fa 5 anys), i més concretament la coordinació de l'Àrea TIC al Vallès Occidental no ha comptat amb mi per a donar cap sessió de formació, ni en cap curs ni en cap seminari ni jornada tècnica. La veritat és que prefereixo que sigui així perquè ara per ara no tindria temps material ni per a preparar-me la sessió ni per a impartir-la (Necessito dies que tinguin 30 hores!!!!).
Ara bé, hi ha una cosa que no m'acaba de quadrar gaire. Resulta que cap a finals del mes de maig o principis de juny de l'any passat em van oferir la coordinació territorial del Vallès d'audiovisuals (els hi va agradar molt les activitats que havia fet amb els meus alumnes a través de la pàgina web del meu centre, almenys això em van dir i no crec que m'enganyessin).
Total, que després de múltiples maniobres per part d'un munt de gent i modificant contínuament la proposta que em feien (al final no havia de portar audiovisuals sinó una mescla de TIC i audiovisuals, vaja, que seria un "chico para todo" al servei d'algun "jefe/a") vaig optar per rebutjar l'oferta que m'havien fet. I a partir de llavors no m'han ofert cap feina de formació a la meva actual delegació. Curiós? No, simple casualitat, segur ;-).
En fin, perquè us explico tot això? Doncs no ho sé, però com que aquest és el meu espai, dono la meva opinió. Va, més endavant ja us postejaré alguna opinió més respecte a tot aquest tema i prometo la transcripció d'algun e-mail que encara conservo. Segur que el senyor que xiulava en castellà als cavalls també els té (si, aquesta frase no l'enteneu, però si sou del "mundillo" segur que arribeu a alguna conclusió).
Ara, si em perdoneu, vaig a sopar, que ja tinc gana.
Bona nit.
dimecres, de gener 25, 2006
dilluns, de gener 23, 2006
Agressió? Al final m'ha tocat
Avui ha estat un dia difícil, molt difícil diria jo. Aquest matí mentre estava vigilant el pati (avui em tocava vigilància) he tingut un d'aquells conflictes que si no et saps controlar acaben sortint a les notícies.
Durant el pati, un dels meus alumnes, estava molt nerviós. Es tracta d'un nen amb algun tipus de problema psicològic-psiquiàtric que si segueix el tractament és una delícia de nen. El cas és que avui portava a sobre un neguit impressionant. S'ha passat tota l'estona provocant els seus companys, tant de la seva classe com d'altres. Al final, després d'haver parlat amb ell unes quantes vegades he optat per endur-me'l apart i xerrar amb ell per mirar de tranquilitzar-lo.
Quan semblava que la situació ja estava controlada, hem tornat a sortir al pati i al cap de 15 segons de rellotge ja hi havia un altre nen plorant per la patada que li havia donat l'Andreu. Evidentment hi he anat, li he demanat explicacions i li he dit que vingués amb mi cap on estem els mestres vigilant. El nen estava fora de si. Quan intentava raonar amb ell no se li ha passat altra cosa que escopir-me a la cara i donar-me una puntada de peu. Tinc en el cap, encara, la imatge d'aquell nen fora de si, suat completament i amb el cos totalment tensionat que em mirava amb una ràbia indescriptible mentre es posava a escopir cap a mi sense que jo tingués temps a apartar-me. Evitaré descriure els excrements que han sortit pel nas i la boca perquè ja tinc prou fàstic jo com per a tornar-ho a reviure.
Us podeu imaginar ... Ho haig de reconèixer, m'han vingut unes ganes terribles de donar-li dues bofetades, d'aquelles sonores, de les que fan mal psicològica i físicament. Han estat uns segons d'una tensió enorme, d'una banda la temptació personal de ràbia de donar-li, com diem al sud, una bona "bufa" i de l'altra la professionalitat que se suposa que tinc. No m'ho podia ni creure, l'Andreu m'havia escopit a la cara i jo estava en una situació de total indefensió. Estava carregat de ràbia, meditant si li donava o no ...
Finalment m'he calmat, una altra companya ha vingut i se n'ha fet càrrec de la situació mentre jo anava a netejar-me la cara de la saliva del nen. Ell s'ha quedat al pati "pensant" ... Tocava tornar a classe i, com que jo no tenia classe amb els del seu curs, he optat per endur-me el nen amb mi a la classe que jo tenia assignada en aquell moment i tenir-lo vigilat i aïllat. Suposo que no he fet res mal fet. El meu propòsit era que es tranquil·litzés i evidentment, a la seva aula això seria del tot impossible.
En la classe que havia de donar a continuació l'he posat al final i quan me n'anava li he indicat on s'havia de posar amb la mà, d'una manera extremadament suau. I un altre cop ha sorgit la fera, m'ha clavat dos cops de puny al braç. Per sort jo ja m'havia tranquilitzat bastant i entenia que alguna cosa no devia rutllar. No era normal aquella actitud tan agressiva ...
A l'hora de la sortida me n'he assabentat que hi ha algun problema pel mig i que aquesta reacció és del tot inusual, però ... ufff ... Quan estudiava magisteri no em van ensenyar a tractar aquests conflictes.
Almenys he tret una cosa clara, tinc més autocontrol del que em pensava però quan recordo aquell moment reconec que em poso molt tens, espero que això no sigui un pecat.
PD: Els fets són verídics tal com jo els he viscut, el nom i qualsevol dada que es pugui extreure d'aquesta història i que facin referència al menor són totalment inventades i no corresponen, en cap moment, a dades reals.
Durant el pati, un dels meus alumnes, estava molt nerviós. Es tracta d'un nen amb algun tipus de problema psicològic-psiquiàtric que si segueix el tractament és una delícia de nen. El cas és que avui portava a sobre un neguit impressionant. S'ha passat tota l'estona provocant els seus companys, tant de la seva classe com d'altres. Al final, després d'haver parlat amb ell unes quantes vegades he optat per endur-me'l apart i xerrar amb ell per mirar de tranquilitzar-lo.
Quan semblava que la situació ja estava controlada, hem tornat a sortir al pati i al cap de 15 segons de rellotge ja hi havia un altre nen plorant per la patada que li havia donat l'Andreu. Evidentment hi he anat, li he demanat explicacions i li he dit que vingués amb mi cap on estem els mestres vigilant. El nen estava fora de si. Quan intentava raonar amb ell no se li ha passat altra cosa que escopir-me a la cara i donar-me una puntada de peu. Tinc en el cap, encara, la imatge d'aquell nen fora de si, suat completament i amb el cos totalment tensionat que em mirava amb una ràbia indescriptible mentre es posava a escopir cap a mi sense que jo tingués temps a apartar-me. Evitaré descriure els excrements que han sortit pel nas i la boca perquè ja tinc prou fàstic jo com per a tornar-ho a reviure.
Us podeu imaginar ... Ho haig de reconèixer, m'han vingut unes ganes terribles de donar-li dues bofetades, d'aquelles sonores, de les que fan mal psicològica i físicament. Han estat uns segons d'una tensió enorme, d'una banda la temptació personal de ràbia de donar-li, com diem al sud, una bona "bufa" i de l'altra la professionalitat que se suposa que tinc. No m'ho podia ni creure, l'Andreu m'havia escopit a la cara i jo estava en una situació de total indefensió. Estava carregat de ràbia, meditant si li donava o no ...
Finalment m'he calmat, una altra companya ha vingut i se n'ha fet càrrec de la situació mentre jo anava a netejar-me la cara de la saliva del nen. Ell s'ha quedat al pati "pensant" ... Tocava tornar a classe i, com que jo no tenia classe amb els del seu curs, he optat per endur-me el nen amb mi a la classe que jo tenia assignada en aquell moment i tenir-lo vigilat i aïllat. Suposo que no he fet res mal fet. El meu propòsit era que es tranquil·litzés i evidentment, a la seva aula això seria del tot impossible.
En la classe que havia de donar a continuació l'he posat al final i quan me n'anava li he indicat on s'havia de posar amb la mà, d'una manera extremadament suau. I un altre cop ha sorgit la fera, m'ha clavat dos cops de puny al braç. Per sort jo ja m'havia tranquilitzat bastant i entenia que alguna cosa no devia rutllar. No era normal aquella actitud tan agressiva ...
A l'hora de la sortida me n'he assabentat que hi ha algun problema pel mig i que aquesta reacció és del tot inusual, però ... ufff ... Quan estudiava magisteri no em van ensenyar a tractar aquests conflictes.
Almenys he tret una cosa clara, tinc més autocontrol del que em pensava però quan recordo aquell moment reconec que em poso molt tens, espero que això no sigui un pecat.
PD: Els fets són verídics tal com jo els he viscut, el nom i qualsevol dada que es pugui extreure d'aquesta història i que facin referència al menor són totalment inventades i no corresponen, en cap moment, a dades reals.
diumenge, de gener 15, 2006
Sobre la formació TIC a primària
Aquest any, al juny més concretament, farà 10 anys que vaig acabar els meus estudis de magisteri a la Universitat de Barcelona. Haig de dir que no va ser la formació que esperava. Vaig sortir tant poc preparat (i aquesta és una opinió bastant àmplia entre els meus companys d'estudis) que difícilment em podia fer càrrec de l'especialitat de música d'una escola.
Malgrat aquesta formació inicial, vaig començar a treballar de mestre i ja veieu, aquest és el desè curs a primària. Tot i no tenir una gran quantitat d'anys treballats com a mestre, si que he fet tasques de formació per a diferents institucions i organitzacions i crec que algunes conclusions puc extreure'n.
En primer lloc, la formació rarament es dissenya des del centre que l'ha de rebre. Aquesta afirmació fa referència al que actualment es coneix com a formació en centre. És cert que els centres han pogut demanar uns determinats cursos de formació per a tot un claustre, però aquests cursos rarament es poden adaptar a les necessitats d'innovació dels centres. Fins ara els centres han pogut demanar uns cursos de caràcter general i que no s'adapten al conjunt del claustre. El motiu d'aquesta inadaptació al conjunt del claustre és que dintre dels centres hi ha diferents tipologies d'usuaris-mestres, uns en saben més i uns altres menys. Si els cursos de formació han de respondre a les demandes del centre, allò que primer s'ha de garantir és l'adequació als diferents nivells. I això, si més no, fins ara no s'ha fet.
Però no només hem tingut formació en centre. La formació que s'ha fet fins fa 3 o 4 cursos han estat cursos més generals, fora del centre. I com ha assistit la gent a aquesta formació? Quin grau de decisió han tingut els centres en la formació del seu personal? Pràcticament cap. No obstant, els mestres hem continuat sumant hores i més hores per al còmput dels estadis. Qui ha avaluat aquesta formació? On estan els resultats? Malauradament, crec que ni tan sols s'ha fet aquesta avaluació, però cal fer-la urgentment!!!
El cas és que davant les notícies prometedores del Departament envers l'horari laboral del personal de les escoles (sisena hora escolar), les hores disponibles per a fer formació a fora de l'horari presencial dels centres (de 9 a 12 i de 15 a 18) encara mermaran més. Quan es farà aquesta formació? De 18'30 a 21'30? Quin formador voldrà donar cursos a aquestes hores intempestives? Quin mestre voldrà formar-se a aquestes hores?
Caldrà seguir atentament les novetats que es vagin produïnt.
Malgrat aquesta formació inicial, vaig començar a treballar de mestre i ja veieu, aquest és el desè curs a primària. Tot i no tenir una gran quantitat d'anys treballats com a mestre, si que he fet tasques de formació per a diferents institucions i organitzacions i crec que algunes conclusions puc extreure'n.
En primer lloc, la formació rarament es dissenya des del centre que l'ha de rebre. Aquesta afirmació fa referència al que actualment es coneix com a formació en centre. És cert que els centres han pogut demanar uns determinats cursos de formació per a tot un claustre, però aquests cursos rarament es poden adaptar a les necessitats d'innovació dels centres. Fins ara els centres han pogut demanar uns cursos de caràcter general i que no s'adapten al conjunt del claustre. El motiu d'aquesta inadaptació al conjunt del claustre és que dintre dels centres hi ha diferents tipologies d'usuaris-mestres, uns en saben més i uns altres menys. Si els cursos de formació han de respondre a les demandes del centre, allò que primer s'ha de garantir és l'adequació als diferents nivells. I això, si més no, fins ara no s'ha fet.
Però no només hem tingut formació en centre. La formació que s'ha fet fins fa 3 o 4 cursos han estat cursos més generals, fora del centre. I com ha assistit la gent a aquesta formació? Quin grau de decisió han tingut els centres en la formació del seu personal? Pràcticament cap. No obstant, els mestres hem continuat sumant hores i més hores per al còmput dels estadis. Qui ha avaluat aquesta formació? On estan els resultats? Malauradament, crec que ni tan sols s'ha fet aquesta avaluació, però cal fer-la urgentment!!!
El cas és que davant les notícies prometedores del Departament envers l'horari laboral del personal de les escoles (sisena hora escolar), les hores disponibles per a fer formació a fora de l'horari presencial dels centres (de 9 a 12 i de 15 a 18) encara mermaran més. Quan es farà aquesta formació? De 18'30 a 21'30? Quin formador voldrà donar cursos a aquestes hores intempestives? Quin mestre voldrà formar-se a aquestes hores?
Caldrà seguir atentament les novetats que es vagin produïnt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)