Acabo de lleig en la plana web del sindicat Ustec que en la propera mesa tècnica del 8 de febrer es tractarà la proposta de resolució per a la convocatòria de plans d'innovació dels centres depenents del Departament d'Educació.
Sense entrar en el calendari (tothom pot parlar a favor i en contra del calendari) m'he fitxat en la quantitat pressupostària adjudicada als diferents plans. La veritat és que no sé si els responsables d'aquesta convocatòria surten gaire de Via Augusta, però fa tot l'efecte que fa dies que dormen allà a dintre i no s'han assabentat dels preus que tenen els materials a la vida terrenal.
No comentaré tota la convocatòria perquè tampoc sóc expert en tots els temes (més aviat no sóc expert en cap dels temes), però com que sóc formador en audiovisuals i TIC en el Departament i unes quantes altres instàncies educatives/formatives em permetré el luxe d'opinar, això si, intentant aportar elements "objectius" per a la reflexió més que no pas afirmacions categòriques.
Em permetreu que pugui parlar de dos àmbits dels plans d'innovació que he treballat durant algun temps. Estic parlant de Comunicació audiovisual i projectes TIC. Si observeu la proposta veureu que hi ha una dotació econòmica de com a màxim 1.000 € en un període de tres anys. Posem per exemple un centre amb 400 estudiants (un centre de dues línies amb classes no excessivament plenes). Tenim que fent una simple divisió, el Departament aporta per a aquests plans d'innovació un total de 0,83 € per alumne i curs. Certament representa un avanç respecte la situació anterior (abans ni tan sols existien els programes d'innovació) però dotar amb 0,83 €/alumne i any en material és pràcticament d'acudit.
És veritat que a més els programes inclouen un apartat de formació que també genera despesa, ara bé, podem analitzar la quantificació d'aquesta despesa. Posem d'exemple el mateix centre que abans. Un curs de 30 hores (és la formació que inclou la convocatòria) al que pugui accedir tot el professorat del centre ve a costar uns 1400 € (1080 € en despesa de formació més una part per a amortització de la creació de materials, uns altres 300 €). Tenim que en formació per al professorat que després ha de revertir en els alumnes del centre destinem un total de 1,16 €/alumne i any.
Em sembla que no em deixo cap altra despesa extra que es pugui generar. Si bé és veritat que la convocatòria també té en compte que la presentació d'un pla d'innovació pot suposar una millora en les dotacions del centre, també és veritat que moltes vegades és preferible tenir un bon "contacte" a dintre del propi Departament per a que la dotació al teu centre es vegi millorada considerablement.
Fent una simple suma obtenim la gran quantitat de 2 € per alumne i any. Podríem dividir encara més aquesta quantitat i veure quina és la quantitat mensual per a cada alumne o fins i tot la quantitat diària invertida en innovació (0,01 €/alumne i dia) però la quantitat fa vergonya. Tot i no ser empreses, el cert és que aquests plans d'innovació haurien de ser l'I+D de l'Educació. Aquesta mínima despesa no fa més que donar un mal exemple d'inversió pública en projectes innovadors que han de suposar la base científico-pedagògica del futur. Destinar aquesta petita inversió (tot i reconèixer que per alguna cosa s'ha de començar, fa dos anys aquests plans ni tan sols existien) fa més pena que altra cosa. Caldria replantejar-se la situació, no?
1 comentari:
Ei, sort que "estan al meu costat", que si arriben a estar davant...
Publica un comentari a l'entrada