Doncs bé, lligant amb aquesta dotació, en alguns centres afortunats han rebut una sèrie d'ordinadors per ser seu d'algun acte de formació (SATIs, SEMPERSEs, ...). D'altres, tot i ser centres que treballem intensament les TIC (només cal veure com a exemple el meu centre, tot i que estic seguríssim que n'hi ha molts més en el nostre cas) només hem rebut un ordinador nou i un portàtil (i un altre per secretaria). No m'acabo d'explicar qui decideix les dotacions i en què pensen quan les fan perquè si en un centre on s'utilitzen les TIC com en el que treballo no arriba més que un sol ordinador, què deu arribar als centres on simplement no s'utilitzen?
Us explicaré el cas propi. En el centre on estic actualment tenim una aula d'informàtica amb 16 ordinadors. Us imaginareu una aula espectacular oi? Doncs si que ho és si, els que em llegiu des del món de l'empresa ara al·lucinareu, els que ho feu des del món de l'educació potser us veieu reflectits. Dintre dels 16 ordinadors, n'hi ha de 10 tipus diferents i la majoria d'ells tenen més de quatre anys, o sigui que es fa difícil poder veure-hi una pel·lícula de vídeo, retocar una fotografia o fins i tot navegar per la xarxa amb més d'una pàgina oberta. Increïble però cert. I amb aquest material se suposa que hem de formar els alumnes que han de regir el món dintre de 20 o 25 anys ... En fi ... Ah! Em deixava de dir que els dos ordinadors més nous que tenim no els va enviar el Departament d'Educació sinó que els van comprar els pares i mares de l'escola.
Potser faria falta que els responsables de les dotacions es passessin pels centres per veure què hi ha, quines necessitats hi ha, quines demandes, com treballen els alumnes, ... clar que això és molta feina i cansa molt.
Però no n'hi ha prou en tenir un centre ben dotat, a més cal que la responsabilitat de les persones que dirigeixen el centre estigui a l'altura de les circumstàncies. Fa dues setmanes vaig llegir un escrit del José Antonio Pérez del CEIP Andreu Castells. Jo a aquest senyor no el conec més que per les coses que ha fet amb els seus alumnes a través de diferents planes web. La veritat és que ha fet molta feina. Doncs bé, us copiaré un petit fragment del seu escrit:
No es queda aquí la cosa, es veu que l'equip directiu del seu centre s'ha quedat embadalit amb l'ordinador portàtil que ha arribat i, mira, ha "desaparegut". Penós:
armaris (i tots sabem que sí les té perquè ens els ha obert moltes vegades), i atenció! no poden deixar la màquina perquè s'ha de configurar (el mateix tècnic ens diu que el portàtil ja ve configurat i no se l'ha de fer res)"
A tot això només em queda preguntar-me ... Què hi ha de dir el responsable de l'Àrea TIC corresponent? I què en pensa la inspecció? I el delegat territorial? On són tots aquests professionals que han de vetllar perquè els centres funcionin correctament? I les decisions contra aquesta situació, quines han de ser? Ai perdó, que potser ja ens va bé que aquesta situació es repeteixi. Així funcionen alguns centres (anava a dir molts centres, però no seré tant agosarat).
En fi, que alguns han descobert la informàtica personal, tard, però l'han descobert. Benvinguts siguin a aquest món, però del que es tractava era de que hi entressin els alumnes i no només alguns afortunats.