diumenge, d’octubre 29, 2006

Aprofitant Linkat, recuperem ordinadors vells

Feia temps que buscava alguna sol·lució per als ordinadors vells que tenim en tots els centres educatius i que al final acaben arraconats al final de les aules perquè ja no sabem ni on posar-los ni què fer amb ells. Sempre he pensat que era una pena acabar retirant aquests ordinadors perquè al cap i a la fi, de material, no anem precisament sobrats a les escoles.

La sol·lució me la va donar el Francesc Busquets la passada moodlemoot durant una xerrada en un dinar. Em va comentar que estaven treballant des del Departament amb la possibilitat de fer una reutilització d'ordinadors antics i molt antics. Això si, havia de ser a través de la Linkat. Òbviament els senyors de Microsoft no ens posaran fàcil això de reutilitzar màquines (qüestió de llicències, ja sabeu). Al principi era una mica incrèdul però a través de diverses experiències que havia llegit em vaig engrescar i res, li vaig demanar a veure si ens podrien donar un cop de mà des del Departament.

Com sempre, és demanar una cosa i s'acompleix gairebé màgicament (algú deu tenir poders sobrenaturals per a tirar projectes endavant). Vam estar parlant i em va adreçar al Joan de Gràcia per a que vingués un dia i ens fes la instal·lació d'un servidor Linkat amb diversos ordinadors antics funcionant com a terminals lleugers. Tot el divendres vam estar treballant i al final ... TACHAN!!!! Hem reutilitzat 13 ordinadors que estaven contínuament apagats (massa lents) i funcionen increïblement ràpids (clar, és el servidor qui treballa, no els terminals).

Demà acabaré de donar-hi els últims retocs i de cara a dijous començaran a treballar-hi ja els nens. Ah, i divendres tinc una sessió amb tot el claustre de professors. Tècnicament el problema s'ha resolt, els ordinadors estan llestos per treballar, ara la responsabilitat és meva, a veure si me'n surto i la gent utilitza aquests ordinadors amb "normalitat".

Dintre de pocs dies se celebrarà una jornada tècnica de LINKAT per als coordinadors d'informàtica dels centres educatius tant de primària com de secundària, és una possibilitat que caldria donar a conèixer.

I ja per acabar, resulta sorprenent que els projectes estrella del Departament - Àrea TIC provinguin gairebé totalment de projectes realitzats sobre programari lliure (Linkat, Intraweb, cursos de moodle, pàgines web sota CMSs lliures, ...). Potser no s'ha fet tant com alguns esperàvem, però si que s'ha fet més, molt més, del que alguns esperaven. Qüestió de treball.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Interessant això que proposes, espero que es pugui generalitzar aviat doncs aquest tema dels PCs vells i lents és molt comú. Tinc ganes d'aprendre me´s a la jornada tècnica.
Salut

Anònim ha dit...

M'afegeixo a la teva última reflexió. Som tant 'purs' la gent que promovem el programri lliure que hem preferit dir que no s'havia fet res, enlloc de donar suport i una bona embranzida al que s'estava fent (encara que ens semblés insuficient). Tot el que s'ha fet ja no té marxa enrera i hem de defensar-ho (sobretot, si a algí li passa pel cas de dir que a aquesta legislatura no toca PL)

admin ha dit...

Sembla estrany, però és així: tot i que el Departament no ha una aposta forta amb el programari lliure, és en aquest camp on més resultats s'estan obtenint.

Penso que, com moltes altres vegades, els mestres anem per davant del Departament i, quan es decideixen a fer alguna cosa, ja troben el terreny tan adobat que s'obté un resultat espectacular.

De qui és el mèrit?

Anònim ha dit...

Hola Jordi, sóc la coordinadora del centre on ha estat treballant en Joan de Gracia aquest dos últims cursos, i he viscut amb ell el seu procés de posar en marxa el LTSP, des de que em va plantejar la idea, la documentació, fins arribar a reciclar aquells vells Fujitsu que tots tenim als centres. Al S'Agulla ens ho va muntar al juny passat, i, com tu dius, és una canya a la marxa que van.
Jo no he explicat res als meus companys, només he donat les contrassenyes amb les que han d'entrar (encara no tenim l'alta massiva d'usuaris). Et pots creure que la gent no sap que està treballant en Linux? Només em comenten que no troben el Word, i jo els dic que facin servir OO. Total, que pot ser una manera d'introduir els nostres companys en això del programari lliure.

Anònim ha dit...

Hola Joan , no sé en altres temes de qui és el mèrit, però estigues ben segur que el LTSP als centres de Catalunya que el tenim muntat (4 crec) és mèrit d'en Joan de Gràcia. És d'ell de qui va sortir la idea, ho vam provar al meu centre, i com funcionava, ho va plantejar al DE.
Suposo que a la majoria de temes passa igual ...

Jordi Arderiu ha dit...

Bona nit.
Crec que la Ma. José dóna en el clau.
Si no fos perquè hem d'omplir el dipòsit, molts no sabríem si conduim un cotxe diéssel o benzina. I per descomptat que de mecànica... el cotxe cal portar-lo al taller.
Una cosa semblant passa amb les màquines de l'aula.
Ens ha de preocupar que vagin bé, i el SO que hi ha darrera... als usuaris els hauria de ser força indiferent, vaja, que no els hauria de preocupar.
La clau de volta la tenim en el programari bàsic que utilitzem. Caldria fer una bona difusió i implamentació de l'OOo, tot sent conscients que ens allibera del paquet Office de Microsoft, però que també podem recuperar tot allò que havíem fet anteriorment.
I no cal dir navegar amb Firefox, o descarregar-nos el correu amb Thunderbird.
Les imatges... les podem tractar amb el GIMP o bé muntar pàgines html amb el NVU. O descompactar amb IZArc
I tot això multiplataforma. Vol dir que hi podem treballar a tot arreu.
Tenim un camí més aprop del què a vegades sembla.
Jordi

Artur Tallada ha dit...

Ostras!!!

M'alegra que aquestes iniciatives comencin a rutllar. Lo que em sorpren moltes vegades és la falta de fluïdesa que hi ha en la informació.

Ho dic per que farà entre any i mig o dos que vaig assistir a una jornada sobre Linux Terminal Server (LTSP) celebrada a l'Infocentre de Santa Bàrbara i amb Oscar Castell com a 'profe'(per cert, en dissabte al matí i de forma totalment voluntària). Només ho dic per que a Terres de l'Ebre en aquest sentit es fan coses molt interessants i moltes vegades no arriven molt més amunt de Tarragona - Reus.

Ho comparo amb una atracció de fires (americana) en que es té de donar una martellada molt gran per fer arrivar la bola dalt de tot d'un barra.

Serà que hem de donar martellades amb més força ..... ;-) Us podria dir algun centre de per aquí baix que ja fa uns 'dies i bastants' que funciona així.

Dit això, em sembla perfecte, de segur que s'escamparà ja que el projecte s'ho val. Però penso que també és bon moment per reconèixer feines i camins escrutats molt abans per altres. És lo just, al menys.

Anònim ha dit...

Hola Artur,

Has de tenir present que ningú està inventant res de nou, això sí, estem aprofitant les coses bones que ens depara el programari lliure. Vull fer una crítica constructiva en el fet que hi ha projectes engegats fa temps, amb gent que té experiència i que fins ara no han tingut el ressó adient. Ja m'hagués agradat que tots els centres de Catalunya disfrutessin des de fa temps dels servidors de terminals. T'has parat a pensar per què tot just ara hi ha aquest ressó?

La novetat és que des del projecte Linkat s'aposta per LTSP com un mitjà eficaç per introduir la Linkat. No vull desmeréixer ningú però quant de temps hem d'esperar perquè algú s'animi a compartir el seu coneixement i el faci arribar a tothom?

Encara queda camí per fer i queden aspectes de Linkat per reforçar. Aquí és on es necessita un esperit altruista per ajudar al projecte i sinó passa't pel fòrum i veuràs de què parlo.

Joan de Gracia

Anònim ha dit...

Es ciertamente curioso cómo la realidad TIC en la educación en Catalunya me sigue sorprendiendo y cautivando por su propia paradoja, ahora que, algunos -no muchos- proyectos del Departament, tienen como hilo conductor el uso y sinergias del software libre: Moodle, PHP, MySQL, PostNuke, Drupal, Joomla, phpBB, Wordpress, GNU/Linux,... y que se enlazan con proyectos personales o de centro que ya iban funcionando hace un tiempo. Paradoja que irá aumentando a medida que las propuestas de dotación de software y hardware del Departament no encuentre un espacio de común acuerdo con el paisaje antes comentado.
En lo que se refiere al software, tanto en su modalidad de desarrollo de proyectos como en la compra, la orientación debería terminar en el respaldo definitivo al lema de "no tener que reinventar la rueda", aprovechar la evolución permanente que ofrece el modelo comunitario del software libre con el propósito de aportación a la comunidad, tanto como la comunidad pueda aportar al proyecto. Y no hablo del simple "tuneo" al cambiar el aspecto de una plataforma web o el "theme" de una distribución con el logo corporativo e institucional. Experiencias como las de Joan de Gracia no son en absoluto ninguna novedad en la comunidad GNU/Linux, pero sí en cuanto a que la puesta en práctica -y con éxito- de los terminales ligeros pueda tener un eco más allá de cinco centros educativos, y que añaden una desviación a la misma carretera informática de centro que todos conocemos. Luego, el hardware no debería estar condenado a una progresión de prestaciones de las máquinas y actualización de versiones del software que incluye los masters. Es una progresión que, personalmente, no la considero eficiente. En la actualidad, con un navegador ligero como Mozilla Firefox y la web 2.0, se pueden realizar un gran número de tareas cotidianas. Si a este principio del uso de la web como aplicación añadimos el terminal ligero, obtenemos un modelo rápido, eficaz y libre de las torturas de mantenimiento que supone el modelo de aula actual, cubierto de "congeladores" y "anti-todo" que, lo único que se consigue es ralentizar y alejar el uso normal de la experiencia TIC en el aula.
Al Departament no se le puede pedir que "innove" -no es Google, ni tampoco trabajan gente como Mark Shuttleworth ni Guido van Rossum en sus diferentes unidades. Se le pide que esté atento y abierto a cualquier experiencia que venga desde un centro educativo y que permita una mejor y mayor eficacia de las TIC, aunque su adopción cueste romper con los procedimientos y modelos de siempre.


Pobrecito hablador!