Quan estudiava segon i tercer de BUP vam fer uns temes sobre probabilitat i estadística. Li vam preguntar al professor per a què ens serviria aprendre allò. Avui, 15 anys després d'aquelles classes ho he descobert.
La probabilitat serveix per a no haver-te d'estudiar tot el temari d'oposicions. M'explico. El temari d'oposicions de secundària consta de 70 temes, alguns dels quals són tant soporífers com:
Orígenes de la Música occidental: Grecia, Roma. La música cristiana primitiva.
El flamenco. Orígen y evolución.
La audición: percepción, psicología, memoria y análisis. Anatomía y fisiología del oído.
Com podreu entendre no em ve gens de gust estudiar totes aquestes coses. Si algún dia em toca tractar aquests temes a secundària, ja em documentaré i presentaré propostes de treball, però per a unes oposicions, deixeu-me utilitzar la frase cèlebre: "va a ser que no".
La clau està en saber quants temes t'has d'estudiar per a tenir una probabilitat d'èxit bastant elevada. Com que tinc 70 temes a estudiar, però em deixaran escollir entre 9 boles escollides a l'atzar (si, si, com que vaig per accés a cos superior, podré triar entre 9 temes) he calculat, utilitzant tàctiques "casacubertianes" quants me n'hauria d'estudiar. I aquí teniu les dades:
Si estudio 15 temes de 70, tinc un 90 % de probabilitat que almenys un dels temes me l'hagi estudiat.
Si estudio 20 temes, tinc un 96 % de probabilitat que almenys un dels temes me'l sàpiga.
Si estudio 25 temes tinc un 99 % de probabilitat que almenys un dels temes el pugui exposar correctament.
A partir d'aquest nombre de temes, l'augment probabilístic és insignificant. Per tant, arribo a la conclusió que em prepararé entre 20 i 25 temes, alguns dels quals ja podria exposar ara mateix.
El que si que faré serà proposar una utilització de les TAC (us sobta aquesta denominació? són les TIC però enteses com a tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement). A veure què en pensa el tribunal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada