Ho sento però acabo de veure en el telenotícies de tv3 un fragment d'un sketch que han fet els de "polònia" i m'he fet un fart de riure. Apareixen els consellers del govern en una reunió i es produeix el següent diàleg (diàlegs aproximats) referents a ajudes per danys produïts pel canvi climàtic:Carod - Rovira: Proposo donar ajudes als ciutadans que tinguin la casa inundada i bla bla bla ...
Pren la paraula Montilla i diu:
Montilla: Si, però als que medeixin més de metre setanta l'ajuda serà més baixa perquè l'aigua no els haurà arribat al coll i clar ... així ens estalviem uns "eurus".
Arribats a aquest punt surt el conseller Maragall i diu:
Maragall: Jo tenia una idea però (i ensenya uns papers mullats que teòricament estan així per una inundació) com que me'ls he deixat a la primera planta del Departament, s'han quedat en paper mullat.
Els que coneixeu el Departament sabeu quins serveis hi ha a la primera planta? Doncs si, hi ha l'Àrea TIC. M'he fet un bon tip de riure. Què volia dir el "conseller polac"? Enmig de tants rumors, la situació, no per involuntària, deixa de ser graciosa.Sembla que aquests vídeos estaran disponibles a la web de Televisió de Catalunya a partir de dilluns que ve. Ja el penjaré quan estigui disponible.
4 comentaris:
Hola Jordi,
Jo també he vist aquest gag i he pensat el mateix que tu. Què haurà pensat la gent que està a la "primera planta"?
Genial, genial!
Joan
Doncs no hi havia caigut però són aquelles casualitats que fan riure.
Joan
Jo sóc un dels que llegeixen el teu blog des de "la primera planta" que ha dit el Maragall polac.
No he vist l'sketch però me'l puc imaginar. I si, la situació, totalment casual, és de les que fan somriure.
Cal prendre's la situació amb humor i aprofitar aquestes estones per riure, o almenys, somriure.
Molts de la primera planta tenen els papers mullats, però des de fa molt temps.
Per moltes idees que hi hagi, n'hi ha que les prenen i les pugen a la segona.
Malahuradament a la cinquena, almenys fins ara (hi pot haver notícies sorprenents !!), les capen totes.
Aquells que hi anem, ni que sigui de tant en tant, hi estem avessats.
Publica un comentari a l'entrada