Ahir per la tarda vaig veure que en Jordi Vivancos havia penjat un post sobre la competència digital en el seu blog en el món actual. A partir de l'anunci del govern de la Generalitat de crear una acreditació de coneixements i competències en tecnologies de la informació i la comunicació fa un repàs sobre l'estat de la qüestió en diferents països.Comparteixo amb ell la necessitat que les competències en TIC han passat a ser un tema central de l'educació dels ciutadans. Però m'agradaria aportar una reflexió respecte al currículum i la seva persistència en el temps.
En Jordi parla dels nous curricula en els que es donen elements que permeten afirmar que les TIC estan en un punt ben central del nou currículum. No dubto de l'"actualització" científica i pedagògica en aquests mateixos moments dels nous currículums. Ara bé, crec recordar que els últims currícula que es van aprovar són de principis dels 90. Han passat més de 15 anys i encara funcionem amb els mateixos.
No vull dir que a partir d'ara no es pugui fer una actualització més "regular" però vista l'experiència que tenim en el nostre país, s'hauria d'actuar sobre els mateixos curricula de manera continuada. No podem tenir un cop més uns curricula que persisteixin en el temps. Cal que els mestres i professors puguem decidir cap on encaminar la formació dels nostres ciutadans, al cap i a la fi, no som els professionals de l'educació?Segur que les persones que han elaborat els nous curricula son persones amb una formació i capacitació excepcional però ... Alguna d'aquestes persones s'atreviria a dir què haurien de saber els alumnes que al setembre comencin P3 quan acabin el 6è de primària, dintre de 9 anys?
Cal un currículum obert amb uns professionals ben preparats per a poder prendre decisions des d'una perspectiva social i professional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada