dimecres, de maig 16, 2007

Quan un no és imprescindible però tampoc és prescindible

Llegia aquest matí l'entrada que ha penjat en Jordi Roca en el seu blog i m'ha fet reflexionar sobre el paper del coordinador TIC. Es veu que està molt cremat i no pensa continuar amb el càrrec. Realment el que explica no és precisament una illa en un desert. Diria que hi ha moltes altres illes, no obstant, tot i saber que ningú és imprescindible, cal preguntar-se si deixant el càrrec s'arregla alguna cosa o en canvi la utilització de les TIC en el seu centre anirà a menys.

Aquí teniu el seu post. Per si et serveix d'alguna cosa, ànims!

3 comentaris:

JRoca_Font ha dit...

Gràcies pels ànims Jordi.
El problema que pateixo al meu centre el pateixen en general molts altres coordinadors TIC de centres cíclics. Aquest tipus de centres són el últims en tot. És frustrant tenir ganes d'educar amb i per les TIC i trobar-se amb PCs tan vells que es pengen per qualsevol cosa. Al final m'he de centrar en Clics i poca cosa més o fer grups de tres i quatre alumnes per Pc.
Pel curs que ve espero que em confirmin la plaça que m'han donat a un altre centre. Ajudaré en el que faci falta al nou coordinador TIC.
Salut

Anònim ha dit...

El Coordinador TIC és un gran incomprés. Ningú veu clar la gran feina que es carrega a l'esquena.

lluis colomer ha dit...

El coordinador informàtic és un marginat al centre, un bitxo raro, un excèntric, un solitari, un friki, un atabalat...això pensen alguns però ningú vol fer aquesta feina perquè no està prou reconeguda.