
No hi havia pujar mai i les vistes em van dixar, com dirien Quico el Celi

En la pujada ens vam trobar molts turistes que estaven fent la mateixa excursió que nosaltres. Nosaltres semblàvem turistes ben equipats amb màquines de fotos. Vaig aprofitar per a tornar a agafar la màquina analògica perquè no disposo encara de cap reflex digital. No obstant, com que també portàvem la digital, la Fanny va poder fer algunes de les fotos que podeu veure aquí.
2 comentaris:
Nosaltres fa un any que vàrem pujar i a demés érem els únics fent l’excursió. Ara que en Marc ja té 10 mesos tornarem a pujar (amb ell a la motxilla), perquè realment val la pena. Crec que és el millor lloc per a contemplar el delta de l’Ebre i la badia dels Alfacs. Si acabeu la excursió visitant el pobre de la Ràpita, passejar pel seu passeig marítim, us asseguro que quedareu encantats.
Aprofitem aquesta setmana que ja s’acaba la bona vida.
Hola:
T'haig de fer la pregunta obligada: I no us vau trobar bous? :-)
Jo vaig pujar al març d'aquest any i si que en vam trobar (a la font del Burgar). Pero buenu, si segueixes les instruccions del pastor, no hi ha cap perill.
Certament, un indret molt especial.
Publica un comentari a l'entrada