Oye voy a poner esa foto de nosotros en mi myspace :-)

Aquest matí estava a l'ordinador i he obert el messenger. De sobte m'ha aparegut un missatge d'una antiga alumna en que em deia ... "oye voy a poner esa foto de nosotros en mi myspace". Òbviament m'ha estranyat. Una alumna que penja una foto seva i del seu mestre en el seu myspace? I que a més té la delicadesa d'avisar-te?

A continuació m'ha enviat un arxiu comprimit, "IMG-1126.zip" que he acceptat. No obstant, l'he deixat simplement com a rebut.

Com que he començat a sospitar, me n'he anat al google i he googlejat la frase que m'enviava la suposada alumna. Sorpresa? No, era massa evident. Un virus que es propaga pel messenger.

Compte amb els ordinadors dels centres que tinguin el messenger ...

Presentació del projecte campus

Els propers 3, 4 i 5 d'octubre se celebraran a Barcelona unes jornades de presentació del projecte Campus. Pel que he llegit el projecte està basat en Sakai i Moodle i s'han el·laborat diferents mòduls per a millorar la usabilitat de les dues plataformes.

Serà interessant veure què s'ha fet i cap a on ha evolucionat el projecte.

Intercanvis racials al tren

Des que vaig començar a treballar al Departament cada dia agafo el tren a Caldes de Malavella i baixo fins a Barcelona on tinc el lloc de treball. Em va cridar l'atenció el primer dia però ho he anat constatant des de llavors.

Resulta que tant a Caldes de Malavella com a Sils hi ha un seguit de passatgers que baixen del tren i uns altres que hi pugen. Jo diria que gairebé tots els dies som la mateixa gent. I el que és curiós, els que baixen del tren en aquestes dues parades són o bé sudamericans o africans ben abrigats. Sembla que es disposen a anar a treballar al camp mentre els que hi pugem anem a la ciutat ben empolainats. Segur que nosaltres no anem a treballar al camp.
Publicar un missatge
Perquè explico això? Doncs perquè últimament torno a sentir comentaris dient que els immigrants ens prenen el treball i bla bla bla. Em sembla que no déu ser així, si més no, la mostra del tren indica que les coses no són així.

Mentre alguns baixen del tren disposats a passar-se tot el dia al sol (i fred a l'hivern) per a guanyar-se el pa, altres podem anar a Barcelona a treballar en els despatxos. Trista realitat

Continuant amb el campus virtual d'Amposta Ciutat Digital

Com més em miro el campus virtual del projecte de ciutat digital d'Amposta més me n'adono de la poca traça a l'hora de fer tota la instal·lació. Pensava que amb l'arribada del setembre activarien varietats de cursos i que començaria tota l'activitat, però tot el que han fet ha estat posar un creador de cursos, que suposo que déu tenir a veure amb alguna de les empreses adjudicatàries del servei.

En tots els cursos el creador és un tal Santiago Begué Gonzàlez. He intentat veure alguns dels projectes que hagi pogut fer per la xarxa, però lo únic que em surt és un embargament d'Hisenda a l'any 1998, altra compareixença per l'Administració Tributària de l'any 2002, i inclús una multa que li notifiquen via Butlletí Oficial de la Província el 2007perquè no li poden fer arribar la notificació oficial. Però no he trobat cap projecte en el que consti el seu nom.

A part d'això, cal esmentar l'esplèndida traducció de la versió de moodle en que en la segona pàgina ja apareixen missatges en anglès que continuen apareixent en pantalles posteriors. També cal remarcar que no hi ha cap actualització del moodle feta, amb la qual cosa, qualsevol usuari que sàpiga un xic de programació pot fer caure tot el sistema. I això sabent que actualitzar un moodle és qüestió de 10 minuts. Si, si, 10 minuts!!!

Menció especial mereix el fet que s'hagin obert dos cursos virtuals i en cap d'ells hi ha cap professor per a resoldre dubtes. Que potser esperen que els alumnes s'ho muntin sols?

I tot això per la mòdica quantitat de 49.000 €. Déu ni do.

Enllaç a l'anterior article relacionat amb el tema

Resultats de l'enquesta

Un 72 % dels lectors d'aquest bloc utilitzen les TIC per a la seva tasca docent. No és que m'hagi estranyat el resultat, de fet, qui coneix aquest bloc? Fins i tot pensava que aquest percentatge podria ser superior.

Em sobta però que un 24 % dels lectors d'aquest bloc no utilitzin les TIC perquè o bé no tenen prou formació o bé no hi ha prou dotació.

Canal RSS de la XTEC

Des del passat principi de setembre he vist que en la pàgina principal de la xtec hi figura un enllaç al canal RSS de la XTEC. Realment feia falta un canal com aquest per a poder millorar les comunicacions.

Ja feia temps que es detectava aquesta necessitat, per tant, benvingut el nou servei.

Felicitats

Comencen les classes

Avui comencen les classes per als alumnes d'educació infantil, primària, secundària i la gran majoria dels estudis post-obligatoris. Per primer cop veig l'inici de curs sense estar davant dels alumnes i la veritat és que se'm fa estrany.

Des de fa dies que el Departament està agafant la velocitat de creuer per a començar les classes avui. Quan dic el Departament m'estic referint a tots els educadors que estan treballant en les escoles i instituts i també als que estem en algun dels organismes del mateix.

Avui veurem a les notícies les típiques imatges dels nens entrant a l'escola, uns hi aniran de bon grat i d'altres es queixaran perquè les vacances han estat molt curtes. Son imatges divertides sobretot perquè els petits sempre fan gràcia.

Que tinguem un bon inici de curs.

11 de septiembre. Cuestión de banderas?

Ya estamos a 11 de septiembre y como es habitual una de las polémicas del día es qué bandera tiene que ondear. Sólo la catalana, las oficiales? Curiosamente los más preocupados por la oficialidad son los dirigentes del PP. Leía ayer que el señor Sirera pedía que se denunciase a los ayuntamientos que sólo colocasen la señera y no la bandera española.

Supongo que debe estar muy bien informado el señor Sirera del estado de Catalunya, pero ... Sabe el sr. Sirera que algun municipio gobernado por el PP sólo ha colgado la señera? Y sabe el señor Sirera y su amigo sr. Rajoy que no termina el mundo porque un municipio gobernado por el PP no cuelgue la bandera española? Son ganas de buscar tres pies al gato. Algunos se inventan conflictos donde no los hay.

Aquí tenéis la fotografia del Ayuntamiento de la Galera (Montsià) donde sólo se ve la senyera.

11 de setembre. Qüestió de banderes?

Ja som a 11 de setembre i com és habitual una de les polèmiques del dia és quina bandera s'ha de penjar. Només la catalana, les oficials? Curiosament els més preocupats per la oficialitat són els dirigents del PP. Llegia ahir que el senyor Daniel Sirera demanava que es denunciés els ajuntaments que només col·loquessin la senyera i no posessin la bandera espanyola.

Suposo que deu estar molt ben informat el senyor Sirera de l'estat de Catalunya però ... Sap el sr. Sirera que algun municipi governat pel PP avui només ha penjat la senyera? I sap el sr. Sirera i el seu amiguet el sr. Rajoy que no s'acaba el món perquè en un municipi governat pel PP no pengi la bandera espanyola? Són ganes de marejar la perdiu. Alguns s'inventen conflictes on no els hi ha.

Aquí teniu la fotografia de l'Ajuntament de La Galera (Montsià) on només es veu la senyera.

Monsieur Sarkozy

Aquests dies ens està sorprenent la carta que ha enviat tot un president de la república francesa a mestres i professors. Diu que s'ha de refundar l'escola francesa pels grans problemes que arrossega.

He llegit que Monsieur Sarkozy creu que la missió de l'escola és formar ciutadans lliures i responsables, alliberant-los de la irresponsabilitat del relativisme moral. Això ho he llegit en algun dels textos de la notícia.

No sé en quin mitjà he vist que afirma que no s'educa el nen deixant-lo creure que tot està permès, que té tots els drets i cap deure. És precís enseyar-li una escala de valors. Totalment d'acord, però ara ens podria dir Monsieur Sarkozy on s'ha fet això? Serà que ell ho ha practicat amb els seus fills i ara se'n penedeix?

És partidari de l'"aprenentatge de memòria". Home, no dic jo que no serveixi de res, i tampoc dic que no hagi d'intervenir en absolut la memòria en el procés d'ensenyament aprenentatge però d'aquí a basar un sistema educatiu en l'"aprenentatge de memòria".

Fent una traslació a Espanya, vindria a ser com tornar a aprendre la llista dels reis Godos. Per cert, els que els vau haver d'aprendre, encara els recordeu? Jo no me'ls he aprés mai, però estic segur que en 10 segons podria trobar en qualsevol buscador la llista complerta. Els podríeu recitar en 10 segons vosaltres?

Finament, un dels objectius de la reforma serà eliminar 11.200 llocs de treball d'ensenyants.

Crec que alguna cosa "falla" en l'educació, i no només a França, però no sé si aquests canvis que proposen els francesos ajudaran a canviar la tendència o a accentuar-la encara més. Bé, això és el que volen - els francesos -. Veurem on van a parar.

Ha mort Pavarotti

Era una notícia anunciada i suposo que ja esperada. Avui ha mort un dels tenors més importants del segle XX. Se'n va una figura important de la música. Potser era un dels pocs cantants coneguts pels nostres alumnes.

Segurament els més puristes li retreuran haver format part del trio operístic més famós de la història. No entraré en aquest assumpte, però s'ha de reconèixer que era un referent, més ben dit, era EL referent i que gràcies a ell moltes persones van escoltar petits fragments d'òpera.

Aquí teniu el Nessum Dorma cantat per ell.

Nou blog personal - Música friki

Ja fa uns quants dies que vaig posar en marxa un nou blog relacionat en lo món musical. Crec que serà un blog que passarà sense pena ni glòria però que em farà passar un bon ratet. Com a mostra d'este blog us poso un vídeo que he trobat que es diu "Cuidame el gato".

Continua el HOAX a la premsa. 20 minutos

El dissabte passat va ser Tele4, aquesta vegada ha estat el diari 20 minutos. S'han cregut la notícia del "carrito antibalas".



Crec que caldria que la premsa comencés algun tipus de reflexió sobre allò que publica. De vegades sembla un simple còpia i pega del Menéame. I si els adults ens ho creiem, no s'ho creuran els nens?

Perquè m'agrada ser mestre?

Arran de l'entrada publicada el passat diumenge "Ja ens toca anar al lloc de treball" i en què feia una crítica a la crítica que rebem cada estiu els mestres, un lector, David Ventura, em demanava que li expliqués alguna de les coses "bones" de la nostra feina. La intervenció de David:

A vegades és simplement perque no apeteix fer aquesta carrera. Visc el batxillerat atossigat amb un professor que em diu que fagi la carrera de matemàtiques i em dediqui a la docència, que valc per fer-ho i no sé quantes coses més. La veritat és que poc a poc em va convencent... Però és que veig la docència tan monòtona i rutinària, (potser m'equivoco), però des de fora es veu la professió com "fer el mateix tots els anys, explicant les mateixes coses, només que canviant l'alumnat". A mi almenys no m'atrau... Potser no és lo mateix que la realitat però sinó és així, Jordi explica'ns les coses bones de la professió, potser el pròxim any hi ha més mestres gràcies a tu.

Doncs bé, aquí va una llista de motius pels quals m'agrada ser mestre, tot i que ara mateix no estigui en la docència directa amb alumnes.

1.- Malgrat els currículums restrictius, els mestres som una eina per a transformar la societat. Poca gent pot canviar tant la societat com ho podem fer els mestres. Imaginem-nos un mestre amb 35 anys de vida laboral, amb una mitjana de 30 alumnes per any, vol dir que ha influït directament en 1.050 alumnes. Només que hagi aconseguit l'èxit en un 10 % vol dir que haurà canviat la manera de veure les coses a més de 100 persones.

2.- Tenim una feina que pot ser monòtona o no. Tu pots decidir de quina manera te la vols emprendre i no depens gaire dels teus caps. Avui en dia, si tens un projecte en cara i ulls, qualsevol direcció et donarà el seu vist-i-plau per a tirar-lo endavant. I si no te'l dona, sempre el podràs tirar tu endavant fent ús de la llibertat de càtedra. Això ho pots fer en alguna altra "empresa"? Em sembla que no.

3.- Encara que molta gent no t'ho reconegui, estàs fent més pels seus fills que ells com a pares. Pensa que en moltes ocasions estaràs més estona al dia amb els seus fills que no ells. I no és important l'educació dels nens?

4.- Podràs fer el que et doni la gana sempre dintre d'uns límits. Això tampoc ho trobes en molts llocs de treball.

5.- Cada any tens "nou material" (alumnes) per a treballar amb ells.

Suposo que alguns dels lectors d'aquest blog et podrien donar algunes raons més, però bàsicament aquestes són les primeres idees que se'm van passar pel cap quan vaig llegir aquell comentari.

Per cert, el professor que et diu que facis matemàtiques noe s dirà Vicent?

EL futur de la TV - Àtic 2a

L’associació sense ànim de lucre Atictes, amb la col·laboració de l’ajuntament d’Amposta i el suport de moltes altres entitats, posa en marxa la quarta edició de les àtic2ª (IV Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació), dedicades enguany a la televisió i les diferents opcions de futur que s’hi presenten.

Aquestes jornades tindran lloc els dies 8 i 9 de setembre a les Terres de l’Ebre, concretament a Amposta. Durant els dos dies es realitzaran tot un seguit de xerrades i tallers destinats a promocionar les TIC i especialment tot allò relacionat amb la televisió i el món audiovisual. Tot això amb un marcat accent didàctic que fa d’aquestes jornades un lloc de visita obligatòria per a gent de totes les edats.

Entre les activitats d’aquesta edició cal destacar:

1. El taller de videoblogging que impartirà Héctor Milla, un dels màxims exponents d’aquest moviment a tot el territori espanyol.
2. El taller de dues hores sobre formes i opcions per veure televisió per internet (com ara el Joost, VilaWebTV o YouTube) per Núria Masdeu.
3. La xerrada sobre els nous formats de vídeo (Blu-ray i HD-DVD), i el veritable futur de la televisió per Albert Loran.
4. La xerrada sobre Marcianos.tv, de la mà de Eduardo Pèrez i Eduardo Collado , on es donarà la paradoxa de que la pròpia xerrada sobre programes de televisió en directe per internet serà el contingut en directe del programa Marcianos.tv, en una edició especial amb motiu de l’esdeveniment.

Aquest any, a més a més, l’associació Atictes vol aconseguir que aquestes jornades siguin completament participatives, per la qual cosa s’obriran diverses vies de seguiment i participació:

1. Twitter : mitjançant un micro-bloc de només text aquells qui vulguin podran estar informats de manera instantània de qualsevol moviment durant les jornades.
2. Second Life : les jornades seran retransmeses a través del món virtual Second Life, concretament des del centre de convencions de Novatierra . Per tant, no només es podrà assistir físicament, sinó que també es podrà fer de manera virtual.
3. AtictesTV : la tercera via de seguiment de les jornades serà una connexió de vídeo en directe. Així doncs, les àtic2ª de 2007 podran ser seguides en directe a través d’internet.

Un dels altres punts forts d’aquestes jornades és la concessió de crèdits lliures universitaris. Els interessats poden sol·licitar els seus crèdits per la URV o la UPC seguint aquest enllaç: http://atic2.cat/inscripcio07

Tota aquesta informació i molta més es troba disponible al web oficial de les jornades: http://atic2.cat

Noms feixistes als carrers d'Amposta

Aquest estiu m'ha donat per llegir les memòries d'alguns personatges de la història d'Espanya del segle XX. Havia sentit moltes opinions i volia llegir diferents versions. Així que em vaig posar a la feina.

Però el que m'ha sobtat d'aquesta lectura han estat alguns dels noms que han anat sortint. De cop sortia pel mig del relat el fundador de la Falange, Julio Ruiz de Alda. Curiosament a Amposta hi ha un carrer en lo seu nom. Per molts mèrits que tingui aquest senyor, no crec que sigui un nom adient per a mantenir en el nomenclator ampostí.

Un altre dels personatges feixistes que també té el seu espai en el nomenclator és Rafael García Valiño. Este cas encara em sembla pitjor que l'anterior. Curiosament va tenir un paper molt important en la batalla de l'Ebre per part del bàndol sublevat. No crec que sigui massa adequat tenir un carrer dedicat a aquest militar. Aquí teniu el seu carrer.

Nota de rectificació: El carrer García Valiño va deixar de dir-se així l'any 1998. Malauradament, la meua font d'informació (Google Maps) no recull encara els canvis. Demano disculpes per l'error.

En canvi, no he trobat per cap "callejero" d'Amposta algun carrer dedicat al ministre d'instrucció pública més important de tot el segle XX, Marcel·lí Domingo. Però ves a saber perquè no té el seu carrer ...

Nota d'edició: Haureu notat que les fotografies dels dos primers personatges estan a l'esquerra, està fet a propòsit.

La credibilitat dels mitjans de comunicació

El passat dissabte Tele5 va emetre un reportatge sobre cotxes per a bebés blindats i altres artilugis. El cas és que noe s van molestar gaire a investigar sobre el tema. Van emetre aquest reportatge:

I van aconseguir el seu propòsit. Però el que no van preveure va ser que potser la gran investigació que havien fet per internet no tenia fonaments, i que allò que explicaven era certament un HOAX, amb la seva pàgina web i tot.

Caldria reflexionar sobre la veracitat en els mitjans de comunciació i com podem prevenir aquests fets des de l'educació

Què gira al voltant de la terra?

La influència de l'esglèsia en la societat del segle XV encara perdura?

Ja ens toca anar al lloc de treball

Per fi avui tornem a la feina. Després de tres mesos de vacances toca tornar a l'escola. Per sort encara disposarem d'uns dies més per a poder preparar alguna cosa abans que arribin els nens. De fet, no cal preparar gaire perquè com ja fa anys que fem classe, ja ho tenim preparat dels altres cursos. O sigui, que encara tindrem una setmana més de descans abans de rebre els nens. Tot s'ha de dir, abans disposàvem de més temps de descans, perquè els nens començaven cap al 15 però no es podien conservar tots els privilegis. Vam perdre dos o tres dies que total no ens feien falta, però conservem moltes altres coses.

Per sort, els mestres som uns privilegiats, com a màxim fem 5 o 6 hores al dia, i ara fins i tot tenim algunes tardes lliures. Jo encara no he començat a treballar i ja estic pensant en el pont de la Mercè. Serà una setmana més de vacances, si no més! Després, ja haurem d'esperar al Pilar per a poder descansar, i després ja estarem de seguida a Tots Sants. Jo no sé perquè ens queixem tant els mestres, total, cada poques setmanes tenim uns magnífics dies de descans. En un obrir i tancar d'ulls ja serem a final de curs

El que més m'agrada de la nostra feina és que quan arribi nadal gaudirem de tres setmanes més i per setmana santa un parell més. Si fem comptes, a l'any treballem 6 mesos i en descansem uns altres 6. Ens queixem per simple vici.

Vaja, que som l'enveja de tota la societat. Només hi ha una cosa que no em quadra. Si tant de goig fa la nostra feina, com és que els estudis de magisteri no són els més demandats? Bé, una altra cosa que tampoc em quadra és perquè molts dels comentaris d'aquests dies diuen "Ja tinc ganes que comenci l'escola" i no el pronuncien precisament els alumnes. No em feu cas, els mestres només pensem en les vacances. És veritat.

Bon inici de curs.

PD: Aquest post va dedicat especialment a tots aquells que creuen que la feina més important dels mestres és fer vacances.

Com funciona GMAIL?

Us pensàveu que tot era informàtica? Doncs no, heus aquí la prova de que GMAIL és molt més "manual" del que ens pensàvem.