Des que vaig començar a treballar al Departament cada dia agafo el tren a Caldes de Malavella i baixo fins a Barcelona on tinc el lloc de treball. Em va cridar l'atenció el primer dia però ho he anat constatant des de llavors.
Resulta que tant a Caldes de Malavella com a Sils hi ha un seguit de passatgers que baixen del tren i uns altres que hi pugen. Jo diria que gairebé tots els dies som la mateixa gent. I el que és curiós, els que baixen del tren en aquestes dues parades són o bé sudamericans o africans ben abrigats. Sembla que es disposen a anar a treballar al camp mentre els que hi pugem anem a la ciutat ben empolainats. Segur que nosaltres no anem a treballar al camp.
Publicar un missatge
Perquè explico això? Doncs perquè últimament torno a sentir comentaris dient que els immigrants ens prenen el treball i bla bla bla. Em sembla que no déu ser així, si més no, la mostra del tren indica que les coses no són així.
Mentre alguns baixen del tren disposats a passar-se tot el dia al sol (i fred a l'hivern) per a guanyar-se el pa, altres podem anar a Barcelona a treballar en els despatxos. Trista realitat
1 comentari:
Penso que si ha gent que encara pensa sobre el que reflexiones realment me preocuparia. Jo imaginava que això de pensar que "ens prenen la feina" era ja força arcaic i que el "problema" de la inmigració va molt, molt més enllà.
Publica un comentari a l'entrada