erò m'agradaria veure si l'escola també aplicaria la mateixa mesura quan una nena ensenyi el tanga o un nen amb els pantalons a mig cul ensenyi els calçotets. Per cert, crec que això últim és bastant més greu que no el mocador al cap.Però el que m'ha sorprés més ha estat veure el projecte educatiu de l'escola en qüestió. Aquest document, està per sobre de qualsevol reglament de règim intern que es pugui aprovar i és realment la "bíblia" de tot centre docent. Doncs aquí teniu alguns dels fragments d'aquest projecte educatiu:
Punt 1.2. Escola que pontencia els valors ètics: democràcia, llibertat, solidaritat, ... i que dóna una formació integral per a poder incidir positivament en el respecte i conservació de l'entorn natural.
Punt 1.7. Escola que contempla el fet coeducatiu, és a dir plantejar el treball sabent que tots som persones.
Punt 1.12. Escola que fomenta totes les activitats orientades a treballar per la
pau, la solidaritat entre tots, i el respecte pel Medi Ambient.Punt 1.13 Escola que valora la diversitat del professorat dins el treball en equip, corresponsabilitzant els seus membres en la tasca escolar i en la seva línia educativa.
I si continueu llegint el document del centre veureu com és d'incomprensible la decisió que havien adoptat. Senzillament increïble.
Per cert, suposo que el centre també impedirà que els nens portin qualsevol senyal religiosa. I suposo que als companys de classe de la nena, que fa tercer, quan facin la comunió, tampoc els permetran cap signe religiós. No?
I el mal que se li ha fet ja a la nena ... què?
7 comentaris:
Hola Jordi,
Crec que aquest tema és més complicat del que sembla i que té molts matissos.
D'entrada no crec que prohibir sigui cap solució, però estic farta de veure nenes mussulmanes que no poden anar a les sortides ni fer educació física... i nens que es neguen a cantar cançons catalanes perquè diuen que aniran a l'infern... i t'asseguro, no m'ho invento.
El vel no és el problema, en tot cas és el que comporta en molts casos.
Hi ha una realitat i un guany històric: els drets de les dones, siguin d'on siguin. EL vel no és el problema, en tot cas és el fet que no puguin sortir de casa o que se'ls negui l'opinió i el poder de decisió.
Podem emmascarar un problema real sota discursos progressistes, però la realitat és que hi ha un problema social que no s'està tractant des de cap vessant...segurament des de les escoles i sense saber-ne, però sobretot sense cap suport de mediació intercultutal.
Igual el departament d'educació hauria de poder donar un bon suport en aquest sentit, no?
Jo no em puc creure ni fart de vi que una nena de sis anys hagi triat portar el vel per la seva pròpia voluntat. Crec que no faig cap descobriment si dic que el vel és d'un dels símbols que exterioritza la submissió de les dones en el món àrab. Sis anys, valga'm déu!. Des de quan la deuen fer anar amb vel? Ah, això no té importància, i la decisió del centre tampoc. I com que tots sóm molt progres i molt multiculturals doncs visca la tolerància, el mestissatge i no sé quantes bestieses més! Estic a favor de la tolerància, però no ens confonguem!! Suposo que tot seguit aquesta pobre nena també decidirà per la seva pròpia voluntat que no vol menjar porc ni derivats, que no vol fer classe de gimnàstica, etc, i el clauste de professors s'hi haurà d'adaptar. El que hauria haagut de fer el departament d'ensenyament és parlar amb els pares i fer-los comprendre que s'han de respectar les normes del centre, i si no els agradava i se'n volien tornar al Marroc, doncs quina llàstima...
Crec que allò que simbolitza el mocador al cap a les dones islàmiques ho podem considerar un símbol de la submissió que aquestes tenen. Malauradament s'eduquen d'aquesta forma i moltes de grans ho assumeixen com normal.
Arribats aquí tampoc no ens podem erigir en guardians de la moralitat dels altres. L'educació té com màxims responsables els pares. I això no ho podem prohibir. Sempre que no interfereixi en la llibertat dels altres cal garantir la de cada persona, en aquest cas, la de la nena i la dels seus pares d'educar-la en la cultura i religió pròpies.
Si el mocador passés a ser una burka o qualsevol altre element que impedís veure la cara de la nena estaríem parlant d'altres coses. Això no és un impediment per a res. Comencem per casa nostra, doncs els nostres governants no actuen com els d'un estat aconfessional -i sóc catòlic-; les dones dels nostres governants es vesteixen com en temps de Franco quan van a escoltar missa al Vaticà o l'Almudena. Com diu Jordi, la joventut té altres formes de vestir que també podrien ser objecte de "censura" per part dels centres, i no és així.
Es comença per l'escola i s'acaba prohibint al carrer.
... No sé, igual faig malament, però jo als nens els hi faig treure la gorra. Per què? Perquè han de saber com estar als llocs. Si d'aquí a uns anys van a buscar feina, han de saber que serà millor anar arregladet i treure's la gorra. Si una nena va ensenyant el cul, també li dic que no és el lloc.
Prohibir? De fet no prohibeixo res, demano i pacto.
Les pol.lítiques institucionals ni pacten ni demanen... permeten. I en aquest permetre acaben traspassant el problema a altres.
Sincerament, crec que pel que fa apol.lítiques d'immigració i interculturalitat necessitem més reflexió, molta reflexió i trencar molts estereotips... sincerament crec que no tot val.
Trobo molt interessants totes les aportacions que s'han fet sobre este tema.
Crec que tant uns com los altres teniu una part de raó.
No fa tant que natros, les dones, encara portàvem mocador al cap. També estic d'acord amb los que diuen que això indica unba cosa més, un no vulgués acceptar la cultura que t'ha acollit perquè a casa teua no podies viure. Un vulguer colonitzar el territori (la antiga Al·landalus) des de la base. Això implicaria la pèrdua de les nostres propies tradicions i també la pèrdua de les fites aconseguides per les dones en les últimes dècades.
Tot i així, me reservo la opinió sobre este tema. Encara no sé quina seria la millor solució, sincerament, tan per a la xiqueta com per a la nostra societat.
En el fons hi ha un ús exagerat del poder dels mitjans de comunicació de masses.
Sense reflexió i amb desconeixement del cas es fan judicis molt precipitats i, el que és pitjor, descontextualitzats.
Quin paper juga l'assistència social en una família que obliga a portar el mocador a una nena tan petita? No carreguem una cosa més a l'escola, però tampoc ho exagerem portant-ho al límit...
D'una banda, la meva primera reacció va ser de rebutjar la solució "fàcil" des de l'administració; després la matisava però no em sentia satisfeta. Com la comedianta tortosina, no sé quina és la millor solució en aquest cas.
Però les paraules de Josep M. Birulés a El Punt del 4 d'octubre em van semblar molt aclaridores. En un article d'opinió titulat "Els 'desvels' de l'Annexa" afirma:
"Faríem bé de no confondre la varietat ètnica, lingüística i cultural del nostre medi amb la pressió dels prejudicis arcaics sobre una societat que no és una fortalesa, sinó una construcció diària."
Sí, dia a dia construïm la societat i si no convé donar importància exagerada a certs fets, però mirant cap a una altra banda al final caurem a la rasa que no hem vist créixer.
Publica un comentari a l'entrada