Aquí si que m'he perdut, fins ara, tot l'espectre progressista de l'educació havia defensat que els mestres, integrats en equips docents, puguéssim decidir qüestions fonamentals de l'aprenentatge dels nostres alumnes.
El que em plantejo davant d'aquesta postura sindical és, què som els mestres per als sindicats? Uns mers aplicadors d'unes directrius marcades des de Madrid? Sincerament, no ho entenc.
I encara ho entenc menys quan llegeixo en l'apartat "La llei que proposem": "Recursos humans, materials i pedagògics per a atendre la diversitat i tenir temps suficient per a una bona acció tutorial" Que m'expliquin els sindicats perquè demanen més recursos si hem de ser uns simples aplicadors del currículum marcat!!!
Simplement penós
2 comentaris:
Bé, has aconseguit que em llegeixi el paper, enhorabona !!!!, deus ser un bon mestre, jeje
Bromes a part, m’he llegit l’apartat sobre l’autonomia curricular i jo no he entès el mateix que tu. Segons la meva interpretació, accepte i reconeixen que ja es fa una adaptació curricular en els centres i a demés sent molt positiu, però no estan d’acord en certs aspectes.
- Com sempre passa en el departament sempre pots fer moltes coses, sempre que no necessitis recursos. Pot fer 10 idiomes, però no tindràs més profes, ni aules especifiques, ni un euro.
- Es parla de no burocratitzar el sistema. Entenc que fa referència al pla estratègic com a “paperassa” insofrible.
- Interpreto que aquesta plena autonomia pot suposar treure’s el mort de sobre i passar tota la responsabilitat del centre. SI funciona el senyor conseller es penjarà una medalla, si falla, els mestres són uns inútils.
- Entenc que cada centre faci la guerra pel seu compte també pot significar un malbaratament de la capacitat dels mestres. Jo ho comparo quan era coordinador. Com que estàvem literalment abandonats pe la SGTI, excepte les tres reunions anuals de teràpia de grup. Molts cops ens adonàvem que 15 dels 20 coordinadors que anàvem a la reunió havíem perdut moltes hores per solucionar un mateix problema. En resum, autonomia sí, però deixar-nos tirats, no
Jo encara no tinc clar la meva opció. Però has conseguit que a partir d'avui sigui un lector teu. Visita el meu, potser t'agrada.
Publica un comentari a l'entrada