tralització del Departament d'Educació. Quan vaig entrar alguns ja em van avisar de la mentalitat d'elefant en una organització tan gran. Els moviments són lents i de vegades costa veure cap on cal anar.Quan estava a l'escola, i els que hi esteu suposo que em donareu la raó, pensava que això de tenir Serveis Territorials estava bé, però que moltes de les decisions continuaven prenent-se a Barcelona. Costa de creure però fins i tot el nom d'un centre s'acaba decidint en última instància a Barcelona, que és qui dóna l'ordre definitiva.
No m'acabo d'explicar el perquè d'aquesta centralitat en la presa de decisions. És que als Serveis Territorials no hi ha gent que pugui prendre aquesta mena de decisions? Al cap i a la fi el director/a d'un Servei Territorial és el representant del Conseller en el territori, llavors perquè continuar centralitzant les coses?
Una de les qüestions que més em sobten és el tema de les dotacions, ja siguin taules i cadires o ordinadors, i
mpressores i múltiple material. Perquè s'ha d'acabar decidint què rep un centre i quin tipus de material rep el mateix centre des de Barcelona si en la immensa majoria de casos no se sap ni quin personal hi ha al centre ni quins ordinadors hi ha?Cal apropar la dotació als centres als propis centres. No ens enganyem, guanyaríem en qualitat i rapidesa en la presa de decisions.
Ara bé, no es tracta de que cada servei territorial faci el que vulgui, cal dissenyar una política general en les dotacions des dels Serveis Centrals i permetre la seva aplicació des del territori, molt més proper als centres educatius i, per tant, als ciutadans i usuaris finals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada