Inici dels taller d'Edublocs

Avui comença l'Escola d'Estiu d'Espiral, en la que co-imparteixo dos tallers d'edublocs juntament amb la Sílvia Pérez. Mirarem d'aconseguir que tots els participants en aquest taller tinguin el seu bloc operatiu al final del taller i, sobretot, que hagin vist a través de la construcció d'un bloc propi, les possibilitats que tenen els blocs en l'entorn educatiu.

No es tracta d'un curs avançat. El que ens ha interessat ha estat oferir unes pinzellades tècniques que permetin als participants posar en marxa el seu propi bloc i que el puguin mantenir un cop finalitzat el taller.

En el fons, l'objectiu final del taller és que el que durant aquestes dues setmanes compartiran els participants en el taller tingui una repercussió a l'aula dintre de pocs mesos. Si no hi ha aquesta repercussió, no hi ha dubte que el taller haurà estat un autèntic fracàs.

Un vídeo divertit

Avui en el plurk m'he trobat amb aquest plurk de David. Un vídeo divertit. Aquí us el deixo:

La vaga de transportistes fa que la RENFE vagi plena

Ahir pel matí, com cada dia, vaig agafar el tren que surt de Caldes de Malavella per a baixar a treballar al Departament d'Educació. Ja vaig notar dilluns que el tren anava més ple que últimament i vaig suposar que algun efecte havia tingut la vaga de transportistes i la manca de benzina i gasoil. Però com que era dilluns i els dilluns el tren sempre va una mica més ple que altres dies, vaig pensar que era una qüestió puntual.

Però ahir dimarts, en pujar al tren ja vaig veure que anava encara més ple. Em vaig haver d'estar dret una estació. Per sort, em vaig situar al costat d'un viatger que sabia que baixava a la següent parada. Ho sabia perquè és un usuari habitual de la RENFE, i com que ja ens comencem a conèixer tots. Al final, a Sils em vaig poder seure en el lloc que havia deixat lliure, però altres van haver de viatjar drets fins a Barcelona. Una hora i quart drets!! Mireu com van haver de viatjar aquesta gent.

Fa temps que penso que la RENFE no té capacitat de reacció davant de fets que, tot i que siguin puntuals, estan molt anunciats. Però alguna cosa podrien fer, no?

L'Opus es manifesta i demana respecte i així deixen els jardins del davant del Departament

Es veu que ahir a la tarda, al davant del Departament hi va haver una manifestació contra la LEC (Llei d'Educació de Catalunya) que s'impulsa per part del govern i que CiU ja ha manifestat la seva voluntat de pactar.

Però sembla que a algun sector, bastant identificat, no està gens d'acord i es van manifestar a les portes del Departament. Van llogar fins i tot un grup d'animació i cridaven tot tipus de consignes. Es van omplir la boca reclamant respecte cap a la llibertat d'elecció de centre. Fins i tot es van atrevir a cantar aquella cançó de Jarcha que segur que als anys 70 els va agradar tant "libertad libertad". Quin espectacle hi devia haver!

Doncs bé, aquí teniu una mostra del respecte que van tenir aquests manifestants posant-se pel mig d'una zona ajardinada que hi ha davant de la seu.

Molt sovint, quan es perden les formes, es perd la raó si és que en algun moment l'has tingut.

Eines 2.0, una possibilitat per a l'educació I

Relacionat amb el tema d'ahir (plurk), últimament, potser en els darrers dos anys, estan sortint una gran quantitat d'aplicacions que sumades unes a les altres conformen el que podríem anomenar la “web 2.0”. Certament hi ha hagut un gran augment d'aquest tipus d'aplicacions que permeten tot tipus d'interacció amb la resta d'usuaris de la xarxa, ja siguin del poble del costat o del més remot del planeta.

Potser, en el meu cas, el centre de totes aquestes aplicacions és el bloc, on podem concentrar tota la nostra activitat “2.0”. Però hi poden haver mil i una aplicacions on centrar tota aquesta activitat, i la immensa majoria d'elles permeten que els usuaris que estan llegint, veient o escoltant la teva aportació o proposta puguin interaccionar contínuament.

He fet un repàs de les aplicacions (online) que utilitzo i me'n surten un bon grapat. Blogger (on hi tinc el meu bloc), gtalk (amb un gadget que permet als usuaris xerrar amb mi des de qualsevol lloc on pugui incloure'l), netvibes (amb una part privada i una part pública on organitzar tota la informació que vulguem), picasa (hi tinc les meves fotografies i els usuaris si volen les poden comentar), youtube (estan els meus vídeos i les meves captures amb possibilitat d'interacció per part dels usuaris), flickr (hi tinc alguna fotografia penjada també amb possibilitat de comentaris o respostes), twitter (un servei de microbloging que tinc enllaçat en aquest mateix bloc), google calendar (on hi tinc la meva agenda personal i si volgués en podria fer una de col·laborativa), facebook (una gran xarxa social tot i que jo la utilitzo molt poc), plurk (servei de microbloging amb una línia del temps realment interessant), i tot això concentrat en el gmail (que jo considero ja fa temps una eina 2.0), amb continus missatges de correu electrònic que t'avisen de l'activitat en els teus espais.

És cert que en l'àmbit educatiu aquestes eines són utilitzades encara per un nombre molt baix d'usuaris i que la seva utilització a gran escala per part del professorat serà una qüestió difícil. No entraré ara en la motivació i possibilitats d'utilització d'aquestes eines perquè de segur que hi ha mil i una raons per a no utilitzar-les, però també n'hi ha d'haver mil i una raons per a utilitzar-les. De fet els nostres alumnes les utilitzen contínuament (i això que no hem parlat de messengers i myspaces!).

Davant d'aquest panorama i de la gran qualitat de les aplicacions em pregunto quin hauria de ser el paper d'una administració davant d'aquesta situació. Dedicar-se a desenvolupar les seves aplicacions “personals” o bé fer una mena de repositori “educatiu” i tirar endavant projectes directament sobre totes aquestes eines?

Plurk, nova eina 2.0. Servirà per a l'educació

Ja fa uns dies em van parlar de plurk com l'última novetat en tot el seguit d'aplicacions 2.0 que estan sorgint contínuament a la xarxa. Em vaig donar d'alta i vaig començar a “plurkejar”. Segur que el els anglesos ja tenen el seu verb particular “to plurk”, igual que tenen el verb “to google” “to paypal” i molts altres.

La comparació amb Twitter és evident. Jo en sóc usuaris dels dos sistemes, i el que si que he notat és que des de la setmana passada hi ha una minva de missatges de Twitter i una alta massiva d'usuaris a Plurk. Està clar que les contínues “penjades” de Twitter, no li faran cap favor.

La única cosa que, de moment, li he trobat és que no hi ha hagut el desembarcament massiu d'usuaris que hi ha donats d'alta a Twitter, però en el moment en que es popularitzi, segur que acabarà tenint, com a mínim, el mateix èxit. Particularment, m'agrada molt la línia del temps en que s'organitzen els missatges i que et permeten seguir les converses individualment, cosa que amb Twitter no pots fer.

Jo de moment ja he posat el widget de Plurk al meu bloc, així que si em voleu seguir, ho teniu ben fàcil. Em podeu seguit en aquest mateix bloc, o bé en el meu espai a plurk.

I amb el poc que l'he utilitzat, estic segur que té moltes vessants educatives que es poden aprofitar a l'aula!

Jo també vull aquesta WII!!

Fa un moment que en el Keoki Bloc he vist aquest joc. Confesso que desitjo tenir una wii, el que no sabia era que de menut, realment, ja la gaudia.

Els mèrits en les publicacions digitals

Ahir al matí, quan entrava a la feina, al Departament, vaig trobar-me amb la Irene. De pressa com anàvem els dos em va dir “Escolta, tinc una pregunta. Com acreditaries la publicació de material digital?”. Ostres, de seguida vaig pensar en que no tot el que es publica a la xarxa té prou qualitat per a ser meritat en qualsevol dels concursos als que puguem accedir els treballadors públics. Per tant, hi hauria d'haver una avaluació dels continguts. Però vet aquí el problema, i qui ho hauria d'avaluar?

D'altra banda, la publicació en un mitjà “tradicional”, en format paper, i amb el seu ISBN, ja puntua sense ni tan sols haver-se avaluat la qualitat. D'alguna manera, l'administració atorga a l'editor de la publicació, extern a la pròpia administració, la capacitat de puntuar l'activitat d'un docent (i no docent) en un concurs de mèrits intern del Departament. De facto, aquesta avaluació s'està donant quan l'editor decideix publicar una cosa o no.

I aquí és on ens trobem el problema. D'una banda, l'administració de moment no merita una publicació digital sense l'ISBN i un dels arguments més utilitzats és que en moltes ocasions la publicació del material digital té poca qualitat. Jo no comparteixo en absolut aquest raonament, perquè si bé és veritat que molt de material té poca qualitat (caldria discutir què vol dir qualitat); no és menys cert que la qualitat de moltes publicacions en format paper és, com a mínim, dubtosa.

També s'ha de dir que un cop una persona ha aconseguit publicar, la meritació d'aquesta publicació és sempre la mateixa encara que hagin passat 20 anys. O sigui, que ens podem trobar fàcilment, quan una persona hagués publicat un article de qualitat més que dubtosa el 1985, però que té el seu ISBN corresponent, i per tant, tindrà la seva puntuació en la baremació dels mèrits. En canvi, podem trobar una persona que sistemàticament actualitza un bloc amb contingut reconegut pels usuaris i no disposar de cap mena de reconeixement, per moltes visites que pugui tenir.

El mateix que dic respecte a les publicacions ho podria dir respecte a la formació que un docent pugui rebre. En l'apartat dels concursos, un cop has superat un límit d'hores de formació, en els concursos de mèrits corresponents, ja no pots continuar sumant puntuació perquè hi ha un límit en cada apartat. Us explico ara el meu cas, en els darrers anys, entre la formació que he rebut i la formació impartida sobrepasso amb escreix les 1500 hores de formació. Això vol dir que, en els concursos en els que jo participi fins a la meva jubilació ja no acumularé més puntuació, si no canvia el sistema. Per tant, em puc estar els 32 anys que em queden fins a la meva jubilació sense rebre ni un sol curs i la meva puntuació en els concursos de mèrits no variarà en absolut!

És un tema que reflexionar. Algú té alguna proposta?

Ressenya llibre "La descentralización educativa en España

Fa uns dies vaig llegir el llibre que m'havien passat "La descentralización educativa en España", editat l'any 2005 per la fundació Pi i Sunyer, d'estudis autonòmics i locals.

En el llibre fa un repàs històrico-jurídic del procés de transferències de competències educatives des de l'Estat cap a les Autonomies. S'analitzen, a grans trets, els resultats de les diferents polítiques educatives que s'han desenvolupat des de l'assumpció de les competències per part de les comunitats autònomes. No obstant, l'estudi, no estudia la possible col•laboració i/o traspàs de competències més enllà de l'àmbit autonòmic. Resta al marge de l'estudi, l'acció que sobre el món educatiu han realitzat les entitats locals.

Com a conclusions destacaria una afirmació que contrasta amb algunes manifestacions, sobretot sindicals, que denúncien la poca inversió en matèria educativa. Doncs bé, d'aquest estudi se'n desprén que, a partir de cert nivell d'inversió en educació, no necessàriament milloren els resultats de la població escolaritzada.

Aquí podeu llegir tota la ressenya.

Manifestació dels treballadors de l'AVE

QUan he arribat a l'estació de Sants m'he trobat amb una protesta dels treballadors de l'AVE. Com sol passar passar en aquests casos, uns serveis de més qualitat no vol dir millor salari per al treballador. Aquí teniu el vídeo