D'altra banda, la publicació en un mitjà “tradicional”, en format paper, i amb el seu ISBN, ja puntua sense ni tan sols haver-se avaluat la qualitat. D'alguna manera, l'administració atorga a l'editor de la publicació, extern a la pròpia administració, la capacitat de puntuar l'activitat d'un docent (i no docent) en un concurs de mèrits intern del Departament. De facto, aquesta avaluació s'està donant quan l'editor decideix publicar una cosa o no.
I aquí és on ens trobem el problema. D'una banda, l'administració de moment no merita una publicació digital sense l'ISBN i un dels arguments més utilitzats és que en moltes ocasions la publicació del material digital té poca qualitat. Jo no comparteixo en absolut aquest raonament, perquè si bé és veritat que molt de material té poca qualitat (caldria discutir què vol dir qualitat); no és menys cert que la qualitat de moltes publicacions en format paper és, com a mínim, dubtosa.
També s'ha de dir que un cop una persona ha aconseguit publicar, la meritació d'aquesta publicació és sempre la mateixa encara que hagin passat 20 anys. O sigui, que ens podem trobar fàcilment, quan una persona hagués publicat un article de qualitat més que dubtosa el 1985, però que té el seu ISBN corresponent, i per tant, tindrà la seva puntuació en la baremació dels mèrits. En canvi, podem trobar una persona que sistemàticament actualitza un bloc amb contingut reconegut pels usuaris i no disposar de cap mena de reconeixement, per moltes visites que pugui tenir.
El mateix que dic respecte a les publicacions ho podria dir respecte a la formació que un docent pugui rebre. En l'apartat dels concursos, un cop has superat un límit d'hores de formació, en els concursos de mèrits corresponents, ja no pots continuar sumant puntuació perquè hi ha un límit en cada apartat. Us explico ara el meu cas, en els darrers anys, entre la formació que he rebut i la formació impartida sobrepasso amb escreix les 1500 hores de formació. Això vol dir que, en els concursos en els que jo participi fins a la meva jubilació ja no acumularé més puntuació, si no canvia el sistema. Per tant, em puc estar els 32 anys que em queden fins a la meva jubilació sense rebre ni un sol curs i la meva puntuació en els concursos de mèrits no variarà en absolut!
És un tema que reflexionar. Algú té alguna proposta?
2 comentaris:
benvingut a la tradicional discussió entre la gamoia, el dani i jo sobre l'edició digital i la tradicional!
:D
lo de l'ISBN (o ISSN) és una xapussa de l'administració per avaluar d'alguna manera sense haver de fer l'esforç de mirar el contingut. Així, doncs, pressupossen que si hi ha un editor al darrera de la publicació i hi posa quartos la publicació tindrà un cert nivell.
A la universitat existeix un barem tot depenent de l'editor. Així, si has publicat amb l'editor A, el teu llibre tindrà una valoració A, i si ho has fet amb B, l'avaluació serà B (sense importar el contingut).
és absolutament injust, però és la única manera pràctica que tenen per solucionar-ho... ara amb el món digital ja tenen un problema dels grossos, ja que és molt senzill fer-ho. la solució que tenen és molt senzilla: ignorar-ho completament. Però tard o d'hora hauran de considerar-ho (coneixent l'administració, serà més aviat tard)
Jo diria que els índexs d'impacte de revistes científiques estan començant a recollir títols electrònics. El que no canvia, de moment, és la valoració del peer review, tot i el debat que també s'està produint amb motiu de la publicació en obert.
Ara bé, respecte als llibres i la seva data de publicació, trobo que un tribunal ha de ser capaç d'avaluar aspectes qualitatius més enllà dels punts que s'atorguin de forma mecànica. Forma part de la seva responsabilitat.
Publica un comentari a l'entrada