Neoludites

Fa uns dies, vaig arribar (una mica guiat, això si) el bloc de Xavi Belanche, i a través del seu article vaig descobrir un terme que per a mi era nou. Neoludita. I després d'uns dies de pensar-hi acabo donant-li la raó. Quanta raó!

Leer esto me viene a la cabeza algunos matices sobre el movimiento neoludita. En primer lugar, los neoluditas no son necesariamente contrarios a las nuevas tecnologías, siempre y cuando éstas están reguladas, filtradas o gestionadas por ellos. Un sistema distribuido de la información, estructura que permite por el momento Internet en su estadio más ingenuo, es un claro ataque a su status quo. No rechazan las nuevas tecnologías si gracias a ellas tienen bajo control cualquier actividad, pensamiento o gestión fuera del círculo de poder. O por el contrario, controlan y vehiculan las representaciones de la información a través de las tecnologías que esten bajo su paraguas. No prohibimos la difusión de la información, sólo controlamos y filtramos sus posibles representaciones. Esta simple reflexión puede que la vaya extendiendo a lo largo de nuevos artículos, en especial cuando los neo-luditas gestionan el control informático desde las Administraciones Públicas.

Coincideixo amb ell en l'afirmació que fa en la primera part del paràgraf. És el que gairebé sempre es constata en l'administració pública. Els neoludites no estan en contra de les noves tecnologies, això si, les han de controlar totalment ells i han de servir exclusivament per al que ells volen.

Un país que vol ser capdavanter en I+D+... no pot restar al marge del compartiment de la informació. No ens enganyem, en un futur no gaire llunyà, si l'administració no és capaç de proporcionar tota la informació i de manera totalment transparent serà la pròpia societat la que acabarà proporcionant-se a ella mateixa tota aquesta informació.

Los neo-luditas I
Los neo-luditas II

Aprendre anglès ... és necessari?

Escric aquest post després d'haver vist el vídeo de l'Emílio Botín parlant en anglès. Si una persona com l'Emílio Botín ha arribat a ser qui és parlant aquest pseudo-idioma jo em pregunto si realment és necessari saber parlar en anglès. Jutgeu vosaltres mateixos.

La Flor de sal

Fa uns mesos vaig anar a l'agrobotiga d'Amposta i vaig veure uns envasos amb un producte etiquetat amb el nom de "flor de sal". No sabia ben bé el que era, però com m'agrada provar totes aquestes coses que van sortitn, vaig agafar-ne un paquet.

En molts dels plats que anem cuinant a casa, tot i que últimament no cuinem massa, acabem posant la flor de sal enlloc de la sal comú que comprem al súper. La diferència? Tot i que no sóc cap expert, diria que si que es potencien els sabors i a més, en ser una sal més gruixuda, tens aquella sensació agradable del "crec crec" a la boca.

El preu és molt diferent, també és veritat, però realment val la pena. Mentre que un quilo de sal "normal" te pot costar 60 cèntims en algun dels supermercats de la ciutat, un paquet d'aquesta flor de sal et pot costar més de 6 €. No obstant, us recomano que almenys la proveu. Total, de sal no se'n gasta tanta!

Bé, l'altre dia, al programa "De vacances" de Tv3, vaig veure un reportatge sobre l'elaboració de la flor de sal. Aquí el teniu.

La urbanització de l'Aldea i Martinsa-Fadesa

Doncs finalment ha caigut el concurs de creditors d'una de les majors immobiliàries espanyoles. I a l'Aldea, ja tremolen, i en tota la raó del món. Avui m'he dedicat a donar una ullada pels diferents mitjans i veig que tots anomenen la urbanització de l'Aldea com un dels projectes que poden quedar encallats.

Però el que més m'ha sobtat és que, segons la notícia publicada pel Punt, diuen que aquest any s'havien de lliurar 270 habitatges. I que no hi havia planificació per a la resta de la urbanització. M'ha sobtat aquesta dada perquè, pel que he vist en la web de comercialització de l'empresa, a mi em surten un total de 186 vivendes encara a la venta. Pot ser que dintre de l'oferta de comercialització hi hagin pisos a la venta que no estaven ni projectats? Segurament, però la xifra és molt alta.

Si feu una resta de 270 habitatges projectes per a entregar al 2008 li restem les 186 vivendres que té la pròpia Martinsa-Fadesa en stock, em surt un total de 84 vivendes venudes!!! Només 84 vivendes d'un total de 1.000 habitatges projectats? Déu ni do, no?

Però això no és tot. M'he dedicat a buscar "mirador del ebro" a google, i me surten algunes webs immobiliàries que tenen anuncis d'aquesta urbanització. Són petits compradors que han posat ja a la venta els seus pisos a uns preus sensiblement inferiors als preus de la pròpia Marinsa-Fadesa (exemple 1, exemple 2, exemple 3, exemple 4, exemple 5, exemple 6, ). També he trobat una oferta d'un solar per poder-hi construïr més de 116 vivendes, això si, per un preu que passa dels 4 milions d'euros. Una ganga, vaja, però dintre de 6 mesos aquest terreny no el voldrà ni l'antic propietari.

Davant d'aquesta situació, i sense voler "hacer leña del árbol caído", suposo que caldrà posar diners públics per a no deixar indefensos els treballadors de les empreses que hi treballaven directa o indirectament; ni tampoc les persones que havien adquirit un pis per a fixar-hi la seva residència. A aquests, totes les garanties els hi semblaran poques. Però ... I els petits especuladors que van comprar sobre plano i que esperaven vendre el seu pis abans d'escriturar-lo i que ara es trobaran en que val menys del que van acordar pagar per ell? I els grans especuladors que van pagar comissions multimilionàries (parlo només de les legals eh!) per a tirar endavant aquesta obra faraònica? Sincerament, en el fons ... en el fons no em preocupen gens.

Urbanització de Fadesa a l'Aldea. Què passa si hi ha concurs d'acreedors?

Els que som d'Amposta veiem cada vegada que anem cap al riu que a l'altra banda hi estan construïnt una gran urbanització, amb mil vivendes projectades segons consta en la pàgina web de Martinsa-Fadesa.

Realment és una urbanització important, amb una inversió prou gran. El cas és que aquesta urbanització ja fa anys que es va a començar a parlar, i es va començar a urbanitzar fa uns dos anys, aproximadament. Des de fa un any, van començar a construïr (suposo que a l'Ajuntament de l'Aldea deuen estar ben contents amb els diners dels permisos d'obres). Però sembla que, com a moltes constructores, els ha enxampat la crisi.

Suposo que, com a moltes urbanitzacions que es fan des del principi, es va construïnt per fases i, quan surto de l'autopista a Amposta, no veig que estigui tot en construcció. Vaja, que dubto molt que en aquest moment estiguin construïnt les 1.000 viviendes (entre viviendes i parceles). Doncs bé, buscant a la seva web veig que tenen disponibles més de 200 vivendes.

Si fem un simple càlcul, veiem que, entre que no estaran en construcció les 1.000 viviendes; els pisos que s'hauran repartit entre els comissionistes i vividors varis; les compres dels inversos que posaran el seu pis a la venta; i altra gent que va comprar la seva vivenda per a especular ... Tinc la sensació que en els propers anys, aquesta urbanització serà una mica "fantasma".

Suposo que haureu sentit a parlar de la urbanització de Seseña, construïda per Paco el Pocero. Doncs imagineu-vos què podria passar si Martinsa-Fadesa se'n va directa al concurs d'acreedors.

Sessió de Live Blogging del curs d'edublogs

Continua el taller d'edublocs

Ja us vaig dir dilluns que començava el taller d'edublocs de l'escola d'estiu d'Espiral. La veritat és que estic prou content de com està avançant el curs tot i alguns problemes tècnics. És dels cursos telemàtics que he impartit en què més ho estic disfrutant. La gent va avançant a mesura que avança la setmana i sembla que no s'estan “agobiant” més del compte.

Crec que en un curs virtual és important que la gent vagi avançant i no se senti sola davant la pantalla, i això, en un curs d'una escola d'estiu encara té més validesa. La gent ha estat treballant des del setembre i quan arriba el juliol volen continuar formant-se, sigui per la raó que sigui. És d'agraïr l'ambient que s'ha creat tot i el caràcter virtual del curs.

Una de les coses que crec que més està ajudant és la utilització d'un “gadget” de google que permet contactar amb un usuari de gmail a través d'un xat que s'obre a la pantalla dels dos “conversadors”. És una eina senzilla i de fàcil integració que facilita enormement la interacció amb els participants en el curs. I als formadors ens permet donar solucions ràpides quan algú et fa una pregunta.

En els cursos, ja siguin presencials o virtuals, la gent vol la solució al seu problema de manera ràpida i així poder continuar avançant i l'eina que us comento, que també podeu veure a la part dreta d'aquest bloc en forma de xat, permet aquesta interacció davant del dubte. I sembla que els participants agraeixen aquesta eina.

Durant aquesta setmana s'acabarà la part tècnica i els hi quedarà tota una setmana per a tirar endavant el seu projecte de curs. Però personalment em queda un dubte, en un curs de blocs hauríem de tractar també el tema del minibloging? Hauríem de tractar el Twitter, el Plurk o fins i tot el Coveritlife? Segurament, però no quedarà gaire temps. Tot i això, ho intentarem!

Presentació demanda contra el Departament d'Educació

Com sabeu, l'any passat em vaig presentar a les oposicions que es van convocar per a accedir al cos de professors d'educació secundària. Com que complia els requisits, vaig poder participar-hi per la modalitat d'accés a cos superior a partir del cos de mestres de primària. Els requisits per a participar-hi són: tenir una llicenciatura i haver estat membre del cos des del qual es participa un mínim de sis anys.

Les oposicions constaven d'una sola prova dividida en dues parts. En la primera d'aquestes, s'havia d'exposar un tema d'entre 9 escollits a l'atzar pel tribunal. A més, en aquesta primera part, s'havia de presentar una proposta didàctico-pedagògica del tema escollit. Com que el tema era adequat (La textura musical. Tipos y evolución a través de la historia), vaig optar per presentar una proposta didàctica que m'havia publicat la Subdirecció General d'Ensenyaments Artístics del mateix Departament d'Educació i que feia una referència més que explícita a la utilització de les TAC com a eina per a la modificació de la textura musical. En total 45 minuts per a fer tota l'exposició, que vaig dividir en 25 minuts per a la part del tema i 20 minuts més per a la part didàctico-pedagògica. Cal dir que el tribunal va optar per no fer cap pregunta als aspirants de la modalitat "restringida", ho devien tenir tot molt i molt clar.

En la segona part de la prova em va tocar cantar una cançó proposada pel tribunal. Es dóna la circumstància que en les proves de l'any passat es van proposar les mateixes cançons que l'any anterior s'havien proposat per als tribunals de primària dels quals n'havia format part com a secretari d'un tribunal. O sigui, la cançó que vaig cantar l'havia jutjat com a tribunal l'any anterior.

El resultat va ser desesperant. Tots els que ens vam presentar vam suspendre. Millor dit, a tots els aspirants que ens vam presentar ens van suspendre. Cal dir que en les últimes cinc convocatòries que hi ha hagut de secundària, només hi va haver aprovats en una d'elles. En les altres quatre, no ha aprovat mai cap candidat provinent del cos de mestres.

En tot el procés s'han donat moments realment kafkians. Vaig demanar tota la documentació del tribunal i misteriosament havien desaparegut actes de l'expedient administratiu. I curiosament, quan vaig presentar el recurs contenciós-administratiu, van tornar a aparèixer!!! Evidentment tinc còpia compulsada de tota la documentació presentada on hi ha actes en les que després es canvia la data de publicació. Impresentable totalment!

Per tot això vaig decidir presentar el recurs corresponent davant la justícia contenciosa-administrativa que es va acceptar a tràmit fa uns mesos. I avui, just un any després (per a que després diguin que ja justícia no va lenta) és el dia en que haig de presentar la demanda corresponent. Si he arribat fins aquí, us podeu imaginar que ja no tornaré enrera. Sóc conscient que si no aconsegueixo que em donin la raó, mai aprovaré les oposicions per a passar al cos de professors d'educació secundària, però per sobre d'un procediment administratiu hi ha la dignitat professional i personal, qualitat que alguns, òbviament, no tenen.

Podeu seguir tot el procès des d'aquest enllaç a aquest mateix bloc.