D'educació, agressions i els mitjans de comunicació

Fa uns dies vaig veure al diari de girona que una escola de Platja d'Aro havia denunciat un pare per intent d'agressió a la tutora de la classe de la seva filla i a la directora. Pel que he anat llegint en premsa, el pare va entrar dintre de l'aula i es va discutir davant de tota la classe amb la tutora, i després, quan aquesta va cridar a la directora, la va emprendre amb ella. I tot això perquè? Doncs perquè la nena va estar uns dies treballant en una taula a part de la resta de la classe perquè s'havia barallat amb algú altre.

Però hi ha un parell de coses que no m'explico com han pogut passar. En primer lloc, en més d'un diari, veig publicades fotografies amb el peu “fotografia cedida pel pare”. Si, si, tal i com ho llegiu, el pare va entrar a l'aula i es va dedicar a fer fotografies saltant-se a la torera tota la normativa de protecció de la imatge dels menors. O sigui, que els centres hem de demanar permís per a reproduïr a una pàgina web o revista escolar, imatges dels menors (en festes, excursions, activitats generals, ...) però un pare qualsevol, pot entrar a dintre d'una aula, fer fotografies i difondre-les a tots els mitjans que li doni la gana sense que això faci pensar als responsables dels mitjans que les publiquen que potser estan incomplint algunes normes relatives a la protecció de la imatge dels menors, i encara menys en el mal que poden estar fent a la pròpia institució i per descomptat a la nena, que dintre d'uns anys podrà llegir aquests articles a través de la xarxa.

Menció a part mereix l'article que van publicar durant el cap de setmana els responsables del diari ABC. Mireu com començava l'article i opineu vosaltres mateixos “El padre de una niña de seis años escolarizada en un centro de Primaria de Playa de Aro ha denunciado que fue sometida a un castigo psicológico más propio de la escuela franquista que de la teóricamente moderna y progresista red escolar de la Generalitat de Cataluña.” Clar que, de franquisme en deuen poder parlar molt a l'ABC, per això fan tantes comparacions.

He de dir que en totes les notícies publicades he trobat en falta la versió del centre. I no és que m'estranyi, al contrari, crec que és la manera correcta d'actuar. Entenc que el centre s'haurà limitat a informar del cas a la inspecció i que sigui aquesta qui determini la idoneïtat o no de les accions que s'han pres. I aquest comportament em xoca frontalment amb l'actitud del pare, que s'ha dedicat a emprendre una mena de creuada mediàtica sense sentit. Em podria explicar el pare què aconseguirà amb tot el que ha fet fins ara? Quins beneficis obtindrà la seva filla?

Suposo que al centre deuen respirar tranquils perquè ahir vaig llegir que el pare havia sol·licitat canviar de centre a la seva filla. No obstant, algú hauria d'explicar els pares que l'educació de la seva filla implica un pacte de confiança entre la família i el centre docent.

Els alumnes puntuen el professorat ... a Amèrica

Fa un parell de mesos el Xavi em va passar l'enllaç d'una pàgina americana on els usuaris poden puntuar el professorat universitari. En aquesta pàgina es demana a l'usuari, qualsevol usuari, puntuï el professorat que li ha donat classes, i aquesta puntuació serveix per a fer-se una idea del que es pot trobar en les seves classes.

Vaja, que l'estudiant, a l'hora d'escollir les seves assignatures té un element més per a escollir el professorat. I no us cregueu que hi ha gaires disbarats en aquesta pàgina, és més, en moltes ocasions, els propis estudiants valoren amb molts bons qualificatius els seus propis professors.

Quan es fa la puntuació es demana que valoris 5 punts claus i també et deixen una caixa en blanc per a que l'usuari hi escrigui la seva opinió més enllà d'una simple valoració numèrica. Els 5 punts que demanen que puntuis són: facilitat, ajuda, claredat, nivell d'interès abans d'assistir a classe, utilització de llibres de text.

Per suposat, un professor (en tant que usuari) sempre pot entrar a aquesta pàgina i contestar les opinions que li donen els seus alumnes

Us imagineu una pàgina semblant per a les universitats d'aquí? Quin rebombori s'armaria, no?

12 anys de servei actiu: 4 trienis i 2 estadis

Al juny va fer 12 anys que vaig sortir de la facultat de formació del professorat de la UB i al cap de pocs dies m'apuntava a les llistes d'interinatges del Departament d'Educació. Poc després em van oferir una plaça que havia quedat vacant a l'anexa de magisteri, al CEIP N-II de Pràctiques.

Després van venir un parell de substitucions més, i en dos anys aprovava les oposicions de mestres en l'especialitat musical.

Han anat passant els anys i aquest mes d'octubre, la meva suma d'anys treballats arriba a la xifra de dotze. I què vol dir? Doncs ni més ni menys que aconsegueixo el meu quart trieni i el segon estadi (alguns també li diuen sexeni).

Per a aconseguir els trienis, només cal haver demanat el primer, i la resta ja venen sols d'una simple actualització, però els sexenis has de fer la instància corresponent amb tots els mèrits per a que te'l reconeguin. Crec que els requisits són una mica baixos i mancats de rellevància professional efectiva. En els 6 anys de cada estadi, tan sols has de fer unes 100 hores de formació, ja sigui com a alumne o com a formador. Em sembla que hi ha hagut anys en què he multiplicat per dos les hores de formació "exigides" per al conjunt de sis anys. Tot i això, encara hi ha gent que es queixa de les hores de formació que ha de fer si vol aconseguir un complement econòmic major.

I tot això perquè ho dic? Doncs per res en particular. Simplement, a partir d'aquest mes, entro a formar part del grup de docent que ja tenen 12 anys de servei. I si mires enrera, te n'adones de tot allò que has anat fent, però si mires endavant, veus tot allò que encara et queda per davant.

Veurem on ens porta tot plegat.

Internet ens fa més dropos?

Llegeixo a el documentalista enredado un article que reflexiona sobre si internet ens està fent més dropos. En ell s'hi presenten alguns articles o estudis que parlen sobre la utilització que s'està donant a la xarxa segons uns usuaris classificats per edats.

Especialment interessant és la darrera part, en que es presenten les conclusions d'un estudi de la University College de Londres sobre els hàbits de cerca a la xarxa en el que es distingeixen mites i realitats sobre l'ús que en fan d'ella els joves. Les conclusions de l'estudi són:

1. Els usuaris joves no acostumbem a comprendre bé les seves necessitats informatives i, per tant, els hi resulta difícil desenvolupar estratègies de cerca efectives.
2. Tenen un mapa mental poc sofisticat del que és Internet. No aconsegueixen entendre que es tracta d'una col·lecció de recursos en xarxa procedents de diferents fonts. Així, els motors de cerca, ja sigui Yahoo o Google, es converteixen en la primera marca que associen amb Internet.
3. Són, en general, més competents amb la tecnologia que la generació anterior, tot i que els adults es posen ràpidament al dia. Utilitzen, en canvi, menys aplicacions digitals del que es creu.
4. Prefereixen sistemes interactius i donen l'esquena al consum passiu d'informació. Prefereixen la visual per sobre de la textual.
5. Són la generació del "copia i enganxa". Són abundants els casos de plagi de diverses fonts en els treballs encarregats.
6. Prefereixen, com els adults, la informació en petits fragments, en comptes de textos complexos.
7. No són experts buscadors

Doncs bé, davant d'aquestes conclusions, i sabent que és un estudi més, cal plantejar-se quin és el paper de l'escola davant de tots aquets punts. Quan parlem de competència digital no estem parlant de tot el seguit d'accions, estratègies, esquemes mentals, ... que haurien d'ajudar a resoldre tots els punts anteriors en benefici de la pròpia ciutadania?

Començar un curs universitari amb un streptease. Increïble però cert (La corunya)

Ho reconec, sóc estret de mires i potser no ho acabo d'entendre eh! Però és que el que acabo de llegir al Telenotícies em deixa parat. Com diria Quico el Celio, parat de pedra! Resulta que per a començar el curs a l'escola d'arquitectura de la Corunya, i rebre tal com cal els alumnes de primer curs, van organitzar un inici de curs "diferent". Van contractar dues streapers i ho van justificar dient que ho van fer "per obrir-los la ment de prejudicis i que això els ajudi a desenvolupar millor la seva feina".

Els alumnes, van al·lucinar, òbviament! I està clar que això tardaria minuts en arribar al Youtube. Doncs bé, ja podeu veure el vídeo del moment:



El director de l'escola diu que ja havien informat al rectorat i que els van dir que "consideren que no hi ha problema amb aquest tema perquè l'objectiu era obrir la ment de prejudicis i l'activitat estava desproveïda de contingut sexual o pornogràfic". Suposo que deuran reconsiderar immediatament la seva justificació perquè, sincerament, és una mica penosa.

A tot això valdria demanar que, ja que no es tractava d'un acte sexual ni pornogràfic, la setmana que ve ens ofereixin un streptease el rector i el director de l'escola. Així si que obrirem tots les nostres ments! Espero amb desig aquest vídeo!

Blogs, excel·lència i tecnologia educativa

Llegeixo amb molt d'interès l'entrevista publicada al 3cat24 amb la Margarida Capella, guanyadora de la categoria blogs educatius dels Premis Blocs Catalunya. Suposo que el periodista que ha fet l'entrevista buscava un titular fàcil i l'ha trobat en una frase que desconec si l'ha pronunciat l'autora: "Els blogs fomenten l'excel·lència en els alumnes". Déu ni do quina afirmació, no?

Tot i la repercussió mediàtica de l'afirmació, crec que en algun moment l'autora s'equivoca. No crec que els blogs fomentin l'excel·lència de ningú. Els blogs són una eina més que permet moltes coses, però no deixen de ser això, una eina més al nostre servei. Anem a analitzar el propi blog de l'autora. Si la seva afirmació fos certa, podríem agafar el seu blog, canviar el docent que hi ha al seu darrera i l'èxit hauria d'estar assegurat no? Em sembla que ningú s'atreviria a contestar afirmativament a la pregunta que acabo de plantejar.

Sovint tendim a confondre les eines de les que per fi podem disposar amb la tecnologia educativa, més lligada a qüestions pedagògiques i didàctiques que no tecnològiques (concepte actual). Allò que fa que un blog triomfi entre els alumnes no és el propi concepte de blog sinó l'ús que se'n fa d'ell.

Per altra banda en l'article reprodueixen una sèrie d'afirmacions que m'agradaria també comentar.

"Els blogs fomenten l'excel·lència en els alumnes bons i les ganes de treballar en aquells alumnes desmotivats". Doncs si que anem bé si comencem qualificant els alumnes de bons o dolents, però acceptarem "pulpo como animal de compañia". Segur que si llegíssim tota l'entrevista arribaríem a una altra conclusió però, com que només podem consultar aquesta part, ens hem de quedar amb el que hi ha. Dubto que un simple blog, per si mateix, fomenti ni l'excel·lència ni les ganes de treballar dels alumnes desmotivats (suposo que utilitza aquesta definició per no dir alumnes dolents).

"facilita l'accés a les proves de selectivitat de llatí i de grec". Bé, això no crec que sigui mèrit dels blogs. Suposo que haurà confòs "blogs" amb "TIC" (o TAC). De fet, fa molts anys, abans de tot el boom blocaire, que les proves de selectivitat de llatí i grec es poden consultar, ja sigui a la xarxa o als llibrets que s'editaven ja fa bastants anys (com a mínim 15, que són els que han passat des de la meva selectivitat). I ja que hi som, què pinten unes proves de selectivitat en un article d'educació? No ho entenc gaire, però vaja ...

"millora les competència lingüística, literària, digital, audiovisual i de recerca i també els llaços afectius amb el professorat i amb el món exterior a les quatre parets de l'aula". Tornem amb la mateixa història, allò que fa millorar aquestes competències i els enllaços afectius dels que parla l'autora no és un simple blog, és el seu ús.

I torno a fer la mateixa proposta, agafem el seu blog, portem-lo a un altre context, amb altres professors al darrera d'ell, obtindrem el mateix resultat que ella? Jo crec que no, però què en penseu vosaltres?

Propostes de millora per al Premi Blocs Catalunya

Ja sabeu que divendres passat es va celebrar l'acte d'entrega dels “Premis Blocs Catalunya”. Per ser la primera edició, la veritat és que els organitzadors poden estar contents de la repercussió que han aconseguit a la xarxa. És veritat que a la blogosfera, l'èxit es mesura molts cops en “impactes” que hi ha en els diferents blocs. I en aquest sentit cal felicitar sincerament l'organització.

No obstant, en acabar l'acte hi va haver cert malestar entre alguns dels que havíem quedat finalistes per la manera com havia anat tot. Resumint-ho: els mitjans de comunicació (bé, alguns mitjans de comunicació perquè els blocs participants no en sabien res) tenien la nota de premsa abans de començar l'acte, els guanyadors sabien que havien guanyat, com a mínim, des del dia anterior, no se sabien els criteris del jurat, no se sabien els resultats de les votacions “populars”, ...

Des de l'organització es demana insistentment que diguem en què haurien de millorar per a la segona edició. Doncs bé, aquí van algunes recomanacions totalment personals, per si els poden ajudar.

1.- Clarificar què és un bloc/blog. Per definició de la wikipedia, un bloc té uns elements comuns, per exemple els comentaris. Per molt famós que sigui un participant, si és un premi de blogs, s'ha de participar amb un blog (o una de les seves varietats), però no amb una simple pàgina on hi poso allò que a mi m'interessa i on els usuaris poc hi tenen a dir. Si a algun participant se li ha d'invalidar la seva participació, se li invalida argumentant-ho en les bases publicades i llestos.

2.- Si es demana la participació dels lectors, allò més normal seria fer públics els resultats. Vaja, allò que a tothom se li diu quan estudies "has d'anar a les fonts" s'ha de repercutir d'alguna manera. I no sé quina pot ser aquesta manera, però si que sé que amagar els resultats no és el més recomanable, perquè llavors comencen les malfiances. Si no hi ha res a amagar, com és aquest cas, les coses com més públiques millor. Clarificant, i això ja ho havien fet els organitzadors en les bases, que aquesta votació només serveix per a escollir els finalistes, no els guanyadors.

3.- Quan s'organitza un concurs, els organitzadors fixen les bases i els criteris per a l'avaluació dels participants. En aquesta primera edició dels premis, el criteri per a la primera fase era la votació popular. I em sembla perfecte. Us imagineu que un jurat hagi de valorar 556 blocs? Així doncs, la votació popular va esdevenir el primer criteri. Però a la segona fase, on el jurat ha de decidir, la organització és qui ha de marcar els criteris d'avaluació dels diferents blocs. Això, almenys en aquesta primera edició, no ha estat així i crec que és un dels punts febles. O és que algú pot dir quins criteris ha utilitzat el jurat per a valorar?

4.- Està molt bé que es busqui un jurat que sigui molt conegut, però potser estaria millor tenir un jurat que sigui molt conegut i que a més participi de la temàtica del concurs. Si és un concurs de blocs, no seria desitjable que tots els membres d'un jurat tinguin un bloc? Ho dic perquè en algun cas, almenys jo, he estat incapaç de trobar el bloc de tots els membres del jurat. I ja posats, potser seria aconsellable que el jurat fos d'un nombre imparell de membres, perquè si en algun moment s'ha de decidir entre una cosa o una altra, tots els membres del jurat acaben tenint el mateix valor.

I repeteixo el que he dit al principi de l'escrit, cal felicitar als organitzadors i al mateix temps demanar-los que millorin allò que ells mateixos ja han detectat.

Ah si, em deixava una última cosa ... Felicitats als guanyadors.

El primer ordinador.

No és que sigui un gran seguidor de la sèrie "Cuéntame como pasó", però la veritat és que de tant en tant vaig mirant els capítols, ja sigui en directe per la televisió o a través de la web de RTVE. Ahir però em va fer gràcia un petit fragment en el que Antonio Alcántara arriba al seu despatx i veu una caixa bastant gran i pregunta a l'encarregat què és allò?

Al cap d'un instant arriba un noi que acaba d'incorporar-se a l'empresa, i diu que ho ha encarregat ell. És la última novetat tecnològica que els hi treurà molta feina de sobre. Endevineu què és? És un ordinador portàtil!!!! Us imagineu que en aquell temps hagués arribat a l'escola un aparatot com aquest?



El noi justifica la compra perquè així els hi treurà molta feina. No ho sap prou bé, l'Alcàntara, la feina que li treurà. Iep, la que li treurà, i la que li donarà!!!!!

Comentant a Enrique Dans. Alfabeto, con A de Anticuado

D'entre els blocs que vaig llegint de tant en tant està el d'Enrique Dans. El 12 de març va publicar un article en el que, a primera vista sembla que estigui criticant l'ordre alfabètic en un món digital on, al cap i a la fi, el que impera és la "caixeta" on poses el teu objectiu i el buscador acaba donant-te les sol·lucions al que tu busques.

Moltes persones, com és habitual en el seu bloc, van intervenir per a donar la seva opinió. Jo crec que cal llegir més a fons el seu article i veure què és el que hi ha. En el seu article reflexiona sobre la necessitat de saber utilitzar l'ordre alfabètic per a saber trobar les coses.

Penso que el que realment està criticant són alguns dels aprenentatges que acabem donant als alumnes. Ell ha posat com a exemple l'ordre alfabètic (els alumnes rarament utilitzen el diccionari, abans se'n van al diccionari de la RAE a buscar la seva definició, sense necessitat d'utilitzar l'ordre alfabètic).

Us posaré un altre exemple que em van posar quan estava estudiant a la UB. A veure, contesteu honestament, quantes vegades heu utilitzat l'algoritme de la divisió en l'últim any. O sigui, quants cops heu agafat llapis i paper per a fer una divisió. Només hi ha una excepció. No s'hi val a comptar els sopars als que heu anat i als que heu acabat dividint per veure a quan toca pagar.

Vol dir això que als alumnes no els hem d'ensenyar a dividir? NO! En absolut! Vol dir l'Enrique Dans, que els alumnes no han de saber buscar al diccionari? El que si que cal fer és adaptar les competències dels alumnes al nou món en el que els toca viure.

Nota de rectificació: Gamoia, m'ha fet saber a través del twitter que l'article no era d'ahir, sinó del passat 12 de març. Moltes gràcies per la rectificació

Tertúlia a RNE a Catalunya - Ràdio 4. Els blocs com a mitjà de comunicació

Ahir al matí es van fer públics els finalistes dels premis de blocs Catalunya organitzats per STIC. Amb aquest motiu, em van convidar a una tertúlia a RNE avui pel matí al programa del Toni Marin, el matí a 4 bandes.

Allà hi hem intervingut l'Eduard Batlle, el Rafael Martin Soto, el Jordi Cervera, l'Artur Mas, Sergi Carqués i jo mateix. Hem parlat una miqueta, tampoc tant, no us creieu. Entre les presses i tot, no he tingut temps de fer cap vídeo per a que veieu com ha anat, així que no us ho puc ensenyar.

Hem demanat, alguns dels participants l'arxiu amb la gravació de la tertúlia. I ara mateix ens l'acaben d'enviar.



Com a crítica ... Ja que el Toni Marin ha dit que ens llegiria ... El que és evident, una llàstima que una ràdio com RNE-Ràdio 4 no tingui un canal on vagin penjant la seva programació, una llàstima. Malgrat això, és d'agraïr que almenys envïin l'arxiu per a que el puguem penjar i ho pugueu escoltar.

Castilla-La Mancha dona un PC portátil a cada professor

Aquest matí mentre baixava cap a BCN m'he topat amb aquesta notícia del diari "El Pais". És il·lusionant veure com van avançant les coses. Que una administració doti d'un ordinador tots els seus docents indica que com a mínim es reconeix que els docents necessiten aquest ordinador.

Tot i això, caldria ser conscients que les coses no s'arreglen només entregant un ordinador a cada docent, sinó garantint que els docents els utilitzin en la seva pràctica professional diària. I que evidentment, no ho utilitzin només per a les seves qüestions. Suposo que per això també han adjudicat un servei tècnic per al manteniment d'aquests ordinadors "dels docents" i també la formació del professorat.

En fi, veurem com evoluciona tot plegat

El 95% dels joves catalans fan servir les noves tecnologies i el 93%, internet

M'acabo de trobar amb una notícia al 3cat24 que m'ha xocat una mica. En ella es diu que el 95 % dels joves catalans fan servir les TIC i que el 93 % utilitza internet. M'he adreçat a la pàgina web de l'institut nacional d'estadística a consultar tot l'informe de l'enquesta. Aquí la teniu.

No m'he mirat l'enquesta amb profunditat, així que no en puc opinar gaire, però la dada que un 93 % dels joves catalans utilitzen internet em sembla molt elevada. El que em sobta no és aquest 93 % sinío que aquest percentatge no té gaires semblances amb el que passa avui dia a l'escola. Tot i que sóc dels que penso que en els últims anys la cosa ha millorat, ni que sigui lleugerament, encara queda molta distància per recórrer.

En fi, llegirem l'enquesta atentament i després ja opinarem.

Evolució dels resultats a google. Del 2001 al 2008

Resulta evident que a la xarxa el temps passa rapidíssim. Mentre a la vida "real" el temps és el que és, a la xarxa sembla que el temps passa molt més ràpid, i que per tant, quan mires enrera sembla que hagi passat una eternitat quan realment han passat només 7 anys.

Ahir, a través del plurk i d'algun altre bloc, em va arribar aquesta pàgina. En ella, google et dona els resultats per a la búsqueda que fas però referent a l'any 2001.

Podeu veure també el resultat de buscar XTEC. A l'any 2001 hi havia 72400 resultats, mentre que a l'any 2008 n'hi ha 2.450.000. En aquest cas el resultat s'ha multiplicat per gairebé 34. Per cert, aquí podeu veure com era la XTEC aquell any.

Si busqueu el terme "gencat" (portal de la Generalitat de Catalunya) veureu que a l'any 2001 hi havia 72.500 resultats de cerca mentre que al 2008 hi ha 4.650.000. En aquest cas, la presència en el cercador s'ha multiplicat per 64. I aquí teniu la web de gencat a l'any 2001.

He seguit buscant i he provat amb Amposta. Mentre que a l'any 2001 hi havia 10.100 referències, a l'any 2008 hi ha 2.100.000. Una multiplicació per 207.

I bé, no m'he pogut resistir i he googlejat el meu nom, a veure què feia jo per la xarxa a l'any 2001. Aquí teniu el meu cas al 2001, i aquest actualment. Mireu com ha augmentat la presència a la xarxa. Mentre a l'any 2001 tenia 47 entrades, al 2008 en tinc (els altres Jordi Perales de la xarxa i jo mateix) 32.500!!!! S'ha multiplicat el resultat per gairebé 700!!

En fi, m'ha semblat una simple curiositat que pot ilustrar com ha anat evolucionant la xarxa en aquests 7 anys. Finalment, aquí teniu com era google a l'any 2001. L'any 2001 indexava un total de 1.326.920.000 pàgines. En l'actualitat, n'indexa unes quantes més, en només 1 dia indexa 20.000 TBytes, o sigui, la quantitat que caben en els discos durs d'uns 70.000 PC que s'estan venent avui en dia.