Després van venir un parell de substitucions més, i en dos anys aprovava les oposicions de mestres en l'especialitat musical.
Han anat passant els anys i aquest mes d'octubre, la meva suma d'anys treballats arriba a la xifra de dotze. I què vol dir? Doncs ni més ni menys que aconsegueixo el meu quart trieni i el segon estadi (alguns també li diuen sexeni).
Per a aconseguir els trienis, només cal haver demanat el primer, i la resta ja venen sols d'una simple actualització, però els sexenis has de fer la instància corresponent amb tots els mèrits per a que te'l reconeguin. Crec que els requisits són una mica baixos i mancats de rellevància professional efectiva. En els 6 anys de cada estadi, tan sols has de fer unes 100 hores de formació, ja sigui com a alumne o com a formador. Em sembla que hi ha hagut anys en què he multiplicat per dos les hores de formació "exigides" per al conjunt de sis anys. Tot i això, encara hi ha gent que es queixa de les hores de formació que ha de fer si vol aconseguir un complement econòmic major.
I tot això perquè ho dic? Doncs per res en particular. Simplement, a partir d'aquest mes, entro a formar part del grup de docent que ja tenen 12 anys de servei. I si mires enrera, te n'adones de tot allò que has anat fent, però si mires endavant, veus tot allò que encara et queda per davant.
Veurem on ens porta tot plegat.
3 comentaris:
Així doncs.. felicitats no? és una feina en que l'experiencia acumulada té un reconeixement.. tant internament com externament i és algo de lo que sentir-se orgullós. Un reconeixement econòmic es just i necessari... però també el poder dir com comentes al post que aquest és un reconeixement a uns anys de feina que no fan més que anunciar els que estan per venir.
Respecte la formació a reconeixer... sí, certament no gaires hores... no sé si hi ha gent que es queixa o no, el que sí puc dir és que en empreses privades com les que jo treballo la formació continua és obligada (a vegades més justificada que altres.
Em donaria per comentar molt més.. però no voldria allargar-me.
Una abraçada
Felicitats! Veig que coincidim en l'aniversari docent.
Certament tens molta raó. Sempre m'ha semblat curiós que a la gent li "costi" tant aconseguir les hores de formació per demanar un sexeni, si per poc que facis ja les superes sobradament. Crec que això posa de manifest el grau d'acomodació que tenen alguns companys, en pensar que la "ciència" apresa a la facultat els servirà per a tota la vida i que la formació permanent no va amb ells.
I ara... a celebrar 12 anys més!
Com es trova a EPOCA lo dels trienis? Sé que aviat faré un sexeni, però no sé com "gestionar-lo". Gràcies i endavant amb aquest bloc!
Publica un comentari a l'entrada