D'entre els blocs que vaig llegint de tant en tant està el d'Enrique Dans. El 12 de març va publicar un article en el que, a primera vista sembla que estigui criticant l'ordre alfabètic en un món digital on, al cap i a la fi, el que impera és la "caixeta" on poses el teu objectiu i el buscador acaba donant-te les sol·lucions al que tu busques.
Moltes persones, com és habitual en el seu bloc, van intervenir per a donar la seva opinió. Jo crec que cal llegir més a fons el seu article i veure què és el que hi ha. En el seu article reflexiona sobre la necessitat de saber utilitzar l'ordre alfabètic per a saber trobar les coses.
Penso que el que realment està criticant són alguns dels aprenentatges que acabem donant als alumnes. Ell ha posat com a exemple l'ordre alfabètic (els alumnes rarament utilitzen el diccionari, abans se'n van al diccionari de la RAE a buscar la seva definició, sense necessitat d'utilitzar l'ordre alfabètic).
Us posaré un altre exemple que em van posar quan estava estudiant a la UB. A veure, contesteu honestament, quantes vegades heu utilitzat l'algoritme de la divisió en l'últim any. O sigui, quants cops heu agafat llapis i paper per a fer una divisió. Només hi ha una excepció. No s'hi val a comptar els sopars als que heu anat i als que heu acabat dividint per veure a quan toca pagar.
Vol dir això que als alumnes no els hem d'ensenyar a dividir? NO! En absolut! Vol dir l'Enrique Dans, que els alumnes no han de saber buscar al diccionari? El que si que cal fer és adaptar les competències dels alumnes al nou món en el que els toca viure.
Nota de rectificació: Gamoia, m'ha fet saber a través del twitter que l'article no era d'ahir, sinó del passat 12 de març. Moltes gràcies per la rectificació
2 comentaris:
Quin etern debat més estèril...
Com el que ens ha de fer decidir entre la teoria i la pràctica.
Sembla que a vegades sigui més fàcil dir bajanades que adonar-nos que els aprenentatges no sempre poden tenir una aplicació pràctica concreta sinó que poden ser una font molt important d'estructuració del nostre pensament. Ja sigui aprendre l'abecedari o fer una divisió.
Hi estic totalment d'acord, tant amb el post com també amb el comentari anterior.
Només vull fer una petita aportació addicional, que no sempre recordem i tenim present: les divisions són universals, la caixeta de cerca és universal, però l'abecedari no ho és. La meva posició és a favor d'aprendre'l, d'ensenyar-lo i tant! però no encaixonar-nos-hi! de cap manera!
Publica un comentari a l'entrada