I com ja vaig fer la passada primavera, jo tampoc faré vaga. Bàsicament perquè a mi, aquesta llei, si que m'agrada. Ho he dit molts cops, i ho torno a repetir un cop més. La meva argumentació és purament personal. Si, sóc una mica egocèntric, ja ho sé, però és el meu raonament.
Tinc 33 anys, em queden, com a mínim, 32 anys de vida professional. "Només" porto 12 anys com a mestre i ja he vist mil i una situacions esperpèntiques. I sóc dels que pensen que cal posar ordre. Cal dotar els centres d'autonomia real per a prendre les seves decisions, dintre de la legalitat, però amb capacitat d'actuació real.
Per altra banda, no acabo d'entendre tot el raonament que es fa des d'alguns sindicats. Diuen que aquesta llei implica la privatització de l'educació. Sincerament, m'he llegit la Llei (si, sóc dels "pocs" que s'han llegit aquesta llei), i no veig per enlloc aquesta privatització.
Diuen que es continuarà amb els concerts a l'escola concertada. Doncs clar, clar que si, perquè aquesta no és una qüestió que vingui regulada per una simple llei, ve regulada per la pròpia Constitució. El que fa aquesta Llei és posar sobre la taula les condicions per a que un centre privat pugui aconseguir aquest concert. Si el que volem és que això no es produeixi, el que hauríem de canviar és la Constitució, i no una llei que, en relació a aquest tema, no pot dir altra cosa que la que diu.
I finalment, alguns sindicats afirmen que aquesta llei dóna afavoreix la participació dels municipis en la gestió educativa. Doncs si, I TANT QUE SI. No ens enganyem, els municipis són els que "pateixen" les decisions de l'administració educativa. I és als municipis, a les regidories d'educació, a les que recorren els centres, almenys els de primària, quan tenen un problema. O és que no truquen mai a l'Ajuntament per a demanar que vinguin a arreglar una canonada que s'ha embussat, o truquen a la policia local per a que posi ordre al carrer a la sortida de l'escola, o tantes i tantes coses que es fan des dels Ajuntaments? No seria lògic que a més de "patir" les decisions, en siguin coresponsables?
En fi, seguirem el debat parlamentari a veure com acaba aquesta llei.
4 comentaris:
Hola Jordi,
Jo tampoc he fet vaga, però estic e contra de la LEC.
Jo tinc 39 anys i en porto 16 de professor, primer d'FP i ara de secundària. Jo també he vist coses esperpèntiques a l'educació i cada vegada va a pitjor i a una velocitat més que alarmant. Si t'expliqués el que vaig viure a les guàrdies d'aquest mateix dilluns i dimarts no t'ho creuries i això que treballo en "un bon centre".
A mi em queden 26 anys de professió i a hores d'ara ja sé que no podré aguantar, al ritme de degradació que estem patint.
Aquest concepte d'autonomia de centre és una gran mentida. No serem autòmoms, ja que no pots decidir, ni les dotacions econòmiques, ni la tipologia d'alumnat, ni res, però en canvi seràs el responsable de tot. Si el centre funciona, vindran a posar-se la medalla, si no funciona, pel motiu que sigui, diran que no es culpa seva, sinó del centre. És una jugada mestre, per treure's de sobre la responsabilitat.
Sobre la privatització, sincerament no he analitzat la llei amb profunditat, però no dubto que doni aquesta possibilitat i m'explicaré. Si et fixes, els ajuntaments han privatitzat gran part dels serveis públics que presten, neteja, manteniment, llars d'infants, etc. També sabem que hi han CAPs que són privats i sembla ser que aquesta és la línia a seguir. Si la intenció és aquesta, doncs que es digui obertament, però que no es jugui amb les paraules.
M'agradaria que ens diguessis on surt a la Constitució que hi ha d'haver escoles concertades, suposo que faràs referència al dret d'escollir escola. Els pares han de poder escollir entre escola pública o privada. La concertada és un invent, que converteix una escola privada en una escola de servei públic i per tant, si el servei es cobreix amb escoles públiques no te sentit gastar-se diners en la concertada.
Sí que estic d'acords amb tu que una gestió més propera al centre, pot ser beneficiós, ja que els centres de secundària pateixen molts cops una degradació de l'edifici degut a que el departament passa olímpicament.
Es fa difícil un debat a través d'aquest fòrum i seria un plaer poder parlar-ne tranquil·lament amb una tassa de cafè a la mà.
Tot i així no em barallaré amb tu, ja que en el fons tots estimem l'ensenyament a la nostra manera, però no hi havia vist mai tat desencís entre els meus companys com actualment.
Ahir vàrem tenir reunions extraordinàries d'equips docents, per parlar sobre la carència absoluta d'hàbits i de nivell acadèmic amb el ens arriben els alumnes, amb més de la meitat amb greus dificultats lectores a primer d'ESO.
La sensació és de que un tsunami es està arribant i que estem abandonats a la nostra sort i que l'administració no li interessa absolutament res més que maquillar la realitat i distreure l'atenció de la societat.
Finalment si em permets un consell, tu que has pogut allunar-te de les trinxeres no tornis.
Hola Jordi,
jo sí que vaig fer vaga. Quan vam arribar encara pensàvem que hi hauria menys gent, però encara, donat que es veu que no hi ha manera que fem un front comú contra un problema molt greu i que tots patim: no ens fan ni cas. El problema de l'ensenyament a casa nostra fa molt que rutlla i dels que estem a primera línia no en volen saber res, ens menystenen i, com aquell alumne que es pensa que mai aprovarà un examen de mates, entrem en apatia i no combatim el que sembla inexorable. És ben trist. Em sap molt de greu però em queda el consol que jo he fet vaga i que molts que van treballar tampoc estan d'acord amb la llei (que l'any passat èrem molts al carrer). Necessitem molta llum en aquests temps de foscor.
Una abraçada.
Hola!
1r. Saludar-te, Jordi. Per motius de salut feia molt que no passava pel blog.
2n. Dir-te que estic totalment d'acord amb tu en la majoria de raonaments que fas. En l'únic punt que tinc "reserves" és respecte als Ajuntaments i el seu paper respecte a l'educació. Això seria bo si sempre tinguéssim Regidors i/o Tècnics municipals amb formació suficient en l'àmbit educatiu. Malauradament no és així, i això em frena una mica... tot i que... aquest temps tan dur per a la meva persona (durant la malaltia) m'ha servit, referint-me al comentari d'akane per "veure la llum" que podria solucionar fins i tot aquest punt.
4t. Aquesta "llum" que us comento es va insinuar tímidament fa molts mesos, com tu ja saps, el primer cop que vam contactar. Però ara s'ha fet gran, clara i poderosa. Et convido a tu, a akane, a joan i a tots els què us sentiu professionals de l'educació que passeu pel bloc que acabo d'actualitzar: educant al segle >
(http://recuperemlo.wordpress.com/)
En el bloc hi trobareu un REPTE, perquè jo, que tinc 43 anys i me'n queden més de 20 de professió a les aules, ESTIC CONVENÇUDA que no està tot perdut.
ENCARA PODEM fer alguna cosa per solucionar, entre altres, situacions tan preocupants i depriments com les que comenten el joan i l'akane.
El PODER es NOSTRE, i no podem continuar "llençant pilotes fora" i veient com "se la passen" l'Administració, els polítics, els sindicats...
JO TAMBÉ HI VULL "JUGAR", però no puc (ni vull) fer-ho sola.
El REPTE "se les porta" (fa respecte), perquè cal que UNIM ESFORÇOS... el de TOTS els docents de Catalunya, però hem de llençar-nos-hi...
Només així em podré mirar al mirall sense avergonyir-me de no haver lluitat pel què em dóna mitja vida: la meva PROFESSIÓ DE MESTRA.
Espero notícies vostres i que us engresqui la idea: HI HA TANTA FEINA... Però gràcies a les TIC ho veig viable i possible.
Què me'n dieu?
Salutacions, Ana M.
Eps!
Tan bonic que és el títol del blog que us indicava al comentari... i no l'he escrit correctament.
Ara sí:
educant al segle XXI
A reveure!
Publica un comentari a l'entrada