Fiasco Awards .. And winner is ...

Fa un parell de dies em van enviar un missatge a través del facebook on s'anunciaven els finalistes de la primera edició dels Fiasco Awards. I entre ells, em sembla haver vist algun aplicatiu de gestió força conegut. Aquí teniu el vídeo on es presenten tots els finalistes dels premis.



Podeu votar vosaltres mateixos fent clic aquí.

Qui guanya amb la baixada de tipus d'interés a partir d'ara?

Avui em permetreu que us parli un xic d'economia. Ja sé que aquest bloc és fonamentalment d'educació, però no me'n puc estar de comentar el que ja comença a passar amb moltes hipoteques d'aquest país.

Ja fa uns dies que em van comentar que les entitats bancàries continuaven mantenint els tipus d'interés de fa un parell de mesos (i en els últims dos mesos l'euríbor realment ha baixat moltíssim). El cas és que ha baixat tant que les famílies han de començar a notar el descens de les hipoteques. Però ... arribem ja al límit que van marcar al seu dia les diferents entitats bancàries.

Amb l'Euríbor tant baix com el d'avui (ja sé que l'euríbor diari no és el que s'utilitza per a calcular el tipus d'interés de les hipoteques, però si que reflexa una tendència constant cap a la baixa) i uns diferencials com els que s'utilitzaven fa tres o quatre anys, ens aproximem a uns tipus d'interés reals propers ja al 3 %.

Què passa? Doncs que moltes entitats bancàries van fixar un tipus d'interès mínim al voltant d'aquest 3 %, o sigui que, per molt que baixi l'euríbor, les nostres hipoteques no baixaran més ja.

Per tant, a partir d'aquest moment, les entitats bancàries estaran augmentant de facto els marges de benefici amb la hipoteca que ens van concedir fa uns anys. Si fins ara les entitats bancàries ens cobraven "només" el diferencial, a partir d'ara ens cobraran el diferencial aplicat a la pròpia hipoteca més el diferencial "inferior" fins a arribar al tipus d'interés mínim. Negoci redó.

I de passada, el govern continua garantint aportacions a les grans corporacions bancàries per a garantir liquiditat. Ho diuen en castellà "A dios rogando con el mazo dando".

La crisi i la "generación tapón"

Ahir a la tarda em va arribar via twitter un post que acabava d'escriure la Jessica Fillol, una blocaire molt activa amb reflexions més que interessants. Parla de la "generación tapón" i cita un fragment d'un altre blocaire, en Nacho de la Fuente. Aquí teniu la definició de la seva "generación tapón":

la Generación Tapón, esa que en tantos sectores profesionales tapona y ningunea a los más jóvenes y mileuristas de sus plantillas para proteger sus cotizados altos cargos. Esos que detestan desde la ignorancia cualquier innovación, esos que nunca escuchan, esos que hacen oídos sordos cuando suena el tópico de “renovarse o morir”. Esos que echan pestes hacia Internet y los nuevos medios sociales desde su absoluta ignorancia y que se traduce en un temor supino hacia algo que no quieren aprender. ¿Para qué? Desde sus despachos y sus automóviles “full equip” no tienen por qué hacer caso a los niñatos y listillos que pululan por sus empresas. Ni 2.0 ni 3.0 ni leches enteras o desnatadas.

Los miembros que impulsan esa Generación Tapón están en todas partes. En la política, en el periodismo, en la banca, en la judicatura, en la sanidad, en la universidad, en la industria, en todo tipo de sectores económicos… es una generación que se aferra al poder de forma increíble y no deja dar un paso a las generaciones siguientes, que están quedando muy desaprovechadas. Y cuando los más jóvenes y sobradamente preparados dan pasos firmes y tropiezan –ojo, un riesgo necesario para triunfar– viene la carcajada por lo bajinis y el “ya te decía yo que estos niñatos se la iban a dar”.

I remata el seu post la Jessica: "Ya me dirás si, con estos ingredientes, no está el terreno abonado para una crisis en cuanto se agranda lo suficiente la brecha entre empresa y sociedad, o en cuanto el contexto económico se agita siquiera un poquitín."

Estem en crisi, i crisi significa una possibilitat més de canvi, de noves oportunitats, de posada de manifest dels errors i de la possibilitat d'esmenar-los. Benvinguda sigui la crisi!

Debat? No, "diálogo de besugos"

Aquest matí al programa del Cuní hi ha hagut aquest debat ... Cadascú a la seva. Això no és un debat, és un ... perdoneu l'expressió castellana ... un "diálogo de besugos".

Anunci mesures

El passat divendres el Conseller d'Educació va anunciar un seguit de mesures destinades a aportar més recursos als centres. Alguna d'aquestes mesures ha resultat bastant polèmica.

Podeu consultar tota la roda de premsa en el vídeo següent:

Quan falla l'educació, però s'arriba a ser alcalde

Bé, una mostra més que l'educació d'algunes persones deixa molt que desitjar. I el que és pitjor, aquesta persona és alcalde del seu poble.

El pas de primària a secundària. En música, missió impossible 2

Us comentava en un post anterior que es preveia la convocatòria d'oposicions de música de secundària i us anunciava els números que en aquest article us exposo. Abans de començar a parlar dels números, per a justificar la meva afirmació que sembla que en l'especialitat de música és gairebé impossible fer el pas de primària a secundària, deixeu-me dir-vos que totes les dades han estat localitzades en el DOGC corresponent fent simples cerques al google.

He localitzat 5 convocatòries de música, les correponents a l'any 2.001, 2.002, 2.004, 2.005 i 2.007. En total, durant aquests anys, s'han convocat un total de 200 places de professors de música del cos de professors d'educació secundària. D'aquestes, un total de 75 estaven en principi convocades per al torn d'accés a cos superior, o sigui un 37'5 % del total.

Però misteriosament, en totes les convocatòries de les que s'han localitzat dades a la xarxa, només hi ha aprovats en el torn restringit en la convocatòria de l'any 2.005. En aquesta convocatòria van aprovar 3 aspirants.

Per tant, si s'han convocat 75 places i només han aprovat 3 aspirants entre totes les convocatòries vol dir que només s'han adjudicat el 4 % de les places que en principi estaven reservades. La xifra encara és més escandalosa si es fa sobre el total de places adjudicades, 175. El percentatge de mestres que han aconseguit passar a secundària sobre el total de docents que han superat el procediment selectiu NO ARRIBA AL 2 % DEL TOTAL!!!!

Amb la qual cosa un només pot arribar a dues conclusions:

1. Els mestres de música som realment patètics amb una formació penosa. Segur que podríem trobar partidaris d'aquesta opció per més d'un despatx.
2. Aquí està passant alguna cosa rara rara rara. Bé, potser no és tant rara, no?
   

Quina escolliu?

Les 5 eines per a l'escola del 2.009

Uns quants posts enrera vaig enganxar una presentació que ens mostrava les 100 aplicacions que més impacte tindrien en el món educatiu.

Avui m'atreveixo a fer la proposta de les 5 eines que, sota la meva opinió, hauria d'utilitzar tot centre educatiu que vulgui estar a l'alçada de les circumstàncies en aquest 2009 que tot just acabem d'estrenar. Avui en faig la presentació però durant els propers posts aniré fent l'anàlisi més acurat de cadascuna de les eines.

1.- Gmail. Aquest correu gratuït s'ha convertit en la primera referència a la xarxa. Si a aquest correu hi afegim un domini propi tindrem una quantitat d'eines i propietats (correu, agenda, videoconferències, ...) totalment personalitzades. Així, serà possible disposar d'un correu altament fiable del tipus direccio@elteucentre.com a un preu realment reduït (7 € a l'any). Fins i tot, podrem crear 200 comptes de correu personalitzats i amb una capacitat d'emmagatzematge enorme.

2.- Bloc. Els blocs s'han convertit en la referència a la xarxa de molts centres educatius. No obstant, caldria anar més enllà i fer del bloc el centre neuràlgic de l'activitat del centre docent. Un lloc on es pugui localitzar tota l'activitat del centre d'una manera fàcil i ràpida. I hauria de ser l'espai on trobar tots els canals rss que el centre vagi utilitzant.

3.- Microbloc. Cada cop aquesta eina està sent més utilitzada per la comunitat. És cert que mantenir un bloc de centre és difícil, però encara ho és més l'objectiu de tenir un bloc d'aula en cadascuna de les aules del centre. Per això el microbloging pot ser una eina extremadament ràpida per a informar els pares del dia a dia de la classe. Però també ens pot servir per a rebre missatges dels pares i millorar així la comunicació entre la família i el centre. I d'entre els serveis gratuïts de microblogging, twitter sembla ser el que més usuaris està tenint.

4.- Canal de vídeo. Si fins ara la producció de vídeo era una tasca un xic complicada, amb els nous aplicatius la realització i pujada a producció d'elements de vídeo escolars s'ha tornat quelcom que fins i tot els nens de 10 anys poden arribar a fer amb poca ajuda. Un canal de vídeo actiu amb incorporacions periòdiques o puntuals realment interessants ens poden ajudar a fer partíceps les famílies de les activitats de l'escola. Òbviament, cada canal de vídeo ha de venir acompanyat del seu canal RSS per a que els usuaris el puguin seguir fàcilment.

5.- Xarxes socials. La presència en les xarxes socials ha esdevingut una necessitat imperiosa. S'estan creant grups dels propis centres educatius on el propi centre educatiu no hi té ni la més mínima presència. Però no ens enganyem, la majoria de pares que avui comencen a portar els seus fills a l'escola estan habituats a utilitzar aquestes xarxes per a obtenir informació. Perquè no utilitzar-ho des de l'escola?

Què en penseu?