Doncs si, inevitablement, estem en crisi. I com cada vegada que hi ha una temporada (sembla que aquesta serà una mica llarga) en que l'economia va malament, el punt de mira se centra en els treballadors. I tard o d'hora acabem arribant cap a una “subespècie” de treballadors, els funcionaris. Encara que caldria apuntar que de la mateixa manera que no tots els treballadors són funcionaris, tampoc tots els funcionaris són “treballadors”.
He començat a veure algunes notícies en diferents mitjans de comunicació/opinió en el que es planteja la possibilitat de rebaixar el sou als funcionaris. I clar, llavors és quan et planteges moltíssimes coses.
Que els funcionaris tenim la fama que tenim és quelcom indubtable, però qualsevol raonament també ens acaba portant a la conclusió que no tots els funcionaris, ni tan sols la majoria, són com diu el tòpic. I aquí és on volia arribar. Fins quan haurem d'aguantar tota aquesta massa de funcionaris que acaben generant més problemes que altra cosa?
L'administració pública hauria de ser referent en la optimització dels seus propis recursos perquè aquests recursos són els recursos de tots. Sembla que en les empreses privades, l'amo ja se'n cuida de no tenir persones improductives, especialment en èpoques en que els recursos disponibles són escassos, però en l'administració pública hi ha alguna cosa que acaba fallant. O és que no us heu topat mai amb el típic funcionari que enlloc de resoldre't un problema, te'n crea un de nou i no et resol l'antic?
Caldria disposar d'eines reals i “possibles” per a avaluar els llocs de treball a l'administració. I avaluar, implica que després s'han de prendre decisions. I si senyors, potser algun dia em tocarà el rebre a mi mateix, però el que no es pot admetre és que paguin justos per pecadors. Si un treballador fa la seva feina cal reconèixer-li, però si un treballador no la fa, també.
1 comentari:
Compte que encara posaran màquines de fitxar als instituts i implantaran SAP per imputar hores de treball. Ja voràs quina xalera.
Publica un comentari a l'entrada