dimarts, de febrer 10, 2009

Programari lliure en temps de crisi. Una oportunitat per a la creació de llocs de treball.

S'ha parlat molt del programari lliure en els darrers anys. Personalment crec que aquest debat hauria d'estar ja superat, però les coses estan com estan. Deixeu-me que avui faci uns càlculs la mar de simples per a demostrar que, tot i el temps de crisi en el que estem, es poden generar llocs de treball simplement canviant algunes decisions preses.

Imaginem una multinacional o una administració bastant gran en la que es disposin d'uns 100.000 ordinadors. Un cost gens menyspreable és el dels sistemes operatius que suporten aquestes màquines. Generalment, en organitzacions tan grans s'arriben a acords de lloguer de llicències amb els grans proveïdors de sistemes operatius. Si el sistema suporta llicències privatives haurem de pagar una certa quantitat de diners. Podem suposar un cost anual de 30 € per ordinador només per a sistema operatiu. Això dóna un cost de 3 milions d'Euros.

Però què passaria si aquesta multinacional o administració decidís canviar de sistema operatiu i passar-se a un de lliure? Fem quatre càlculs? El que està clar és que un ordinador necessita un sistema operatiu i que aquest es pot obtenir o bé comprant-lo o bé fent l'adequació d'algun sistema que ho permeti sense haver de pagar per una llicència, ja que la pròpia llicència d'utilització ho permet.

Continuem imaginant? Posem que la multinacional/administració decideix "personalitzar-se" la seva pròpia distribució linux a partir d'una de ja existent. O sigui només es faria la personalització d'una distribució per a les característiques organitzatives pròpies. Això requereix un esforç inversor suplementari, no? Però ... i si aquests diners provenen de les llicències que s'han de pagar fins a l'actualitat?

Posem que s'hauria de disposar d'un equip humà altament qualificat, i que, per tant, hauríem de “pagar” molt bé als professionals que volem que ens fassin aquesta personalització de la distribució escollida. Quan ens hauríem de gastar? Doncs bastant menys del que es gasta en l'actualitat. Diguem que necessitaríem un director de projecte, al qual li pagaríem 60.000 € a l'any, tres directors d'àrea de projecte als que els hi pagaríem 40.000 € a l'any, i els enginyers informàtics que ens faran les feines encarregades, als que pagarem 30.000 € a l'any.

Recordem que com que estem gastant 3 Milions d'euros a l'any en llicències de sistemes operatius, aquest pressupost estaria disponible no? Fem el càlcul de quantes persones podríem dedicar a la personalització de la nostra distribució?

  • 1 director de projecte- 60.000
  • 3 directors d'àrea - 120.000
  • 50 enginyers informàtics - 1.800.000
  • Total 1.980.000
O sigui que el canvi de metodologia per a dotar a tots els nostres ordinadors de sistema operatiu propi fa que en realitat ens estiguem estalviant un 30 % del pressupost (Sistema propietari 3 Milions d'Euros – sistema lliure adaptat 2 Milions d'Euros).

A més a més caldria tenir en compte que s'estarien creant 54 llocs de treball altament qualificats, amb el que s'estaria contribuint a l'I+D d'aquest país i a reduir, ni que sigui mínimament, les llistes de l'atur. En canvi, si la multinacional/administració decideix continuar comprant els sistemes operatius a l'estranger, ni es creen llocs de treball, ni es fa desenvolupament de producte al país, simplement s'envien diners cap a una multinacional estrangera.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

¡Excelente reflexión!
En un país como el mío, que tiene serios problemas estructurales, optar por el software libre, al menos en la administración pública, implicaría dejar de depender cultural y económicamente de algunos países dominantes y disminuir la brecha digital.
Pero nuestros gobernantes no realizan acciones que vayan a beneficiar a la sociedad si no pueden ver un beneficio personal inmediato...

Saludos desde Argentina

Anònim ha dit...

Molt bon article Jordi,

En el cas que l'administració sigui la catalana, el que paguem a Micro$oft són uns 240 Eur. (mira l'acord CTTI - M$). En el cas dels centres educatius, la llicència del sistema operatiu costa uns 90 Eur. per màquina.

Si amb el preu de 30 Eur. per màquina surten els números, amb els preus reals que et dóno jo, sortiran encara més.


Joan de Gracia

Anònim ha dit...

No es comenta res sobre el cost de la implantació, el cost en formació als tècnics i als usuaris, les proves sobre el hardware existent, la homogeneïtat de les xarxes ò les necessitats dels centres de secundaria (Autocad, Adobe CS, 3DStudio, Windows Server, Microsoft Visual Studio...)

Anònim ha dit...

I si agafem una distribució ja feta, provada i amb una més àmplia comunitat d'usuaris, encara més barat, més fiable i més coherent.

Anònim ha dit...

@ l'Anònim de les 12:23 AM:

Estic d'acord amb tu que hi hauria altres costos addicionals, però ni de bon tros tots els que dius. Sense anar més lluny, aquestes "necessitats" dels centres de secundària són gairebé sempre necessitats creades artificialment. Hi ha conceptes que es poden ensenyar perfectament emprant programari lliure, perquè els conceptes són quelcom genèric. I pel que fa a la trampa de "és el que demana el món de l'empresa" cal dir que cada dia més empreses aposten pel programari lliure, com a mínim en l'àrea dels servidors.

Anònim ha dit...

En total desacord amb tú (ei! que no vull que t'enfadis...) No podem girar-li l'esquena al software lliure, però tampoc al software amb drets d'autor. Clar que les empreses aposten per sw lliure, però TAMBÉ fan servir sw amb copyright. Això és una realitat a tenir en compte, per exemple; en els CFGs.

D'altra banda estic d'acord amb el segon anònim (que no era jo) Jo hauria apostat per adaptar una distro ja existent (com es fa a la UOC amb Ubuntu 7.10)

Anònim ha dit...

@Anònim:

Comentes que no es diu res sobre el cost de la implantació, formació, hardware. Tots aquests costos ja s'estan pagant per a la plataforma privativa. Per tant, per treballar en programari lliure aquests costos associats al suport, etc hi són igualment.

Pel que fa secundària, el currículum NO parla d'Autocad, 3DStudio, Windows Server, Visual Studio.... (ep, no estic pensant en cicles formatius!!!)

Tenim software alternatiu a l'Autocad, com és l'iCAD del Col·legi d'Arquitectes que, tot i no ser programari lliure, és força més competitiu en preu. Windows Server? Un bon servidor GNU/Linux.

Finalment comentar que també s'acabaria amb la problemàtica del software pirata a tots els nivells.


Joan de Gracia

Anònim ha dit...

Només amb la versió 1.0 de la linkat van ser 610.000 Euros:

http://www.xtec.net/at_usuari/plec_distribucio_linux15.pdf

Per què no s'anomenen ?

Anònim ha dit...

610.000 euros per 2 anys són 305.000 euros l'any.

Un consultor de linux perfil alt val 50 euros l'hora.

Dos consultors a l'any et valen una mica menys de 200.000 euros.

Et queden 100.000 euros pels altres 48, i l'equip directiu.

Sempre pots pagar gent de perfil més baix... però no és el que volem.

Ojalà tinguéssim 3.000.000 d'euros l'any!

Anònim ha dit...

I per què no alguna distribució de les que ja fa temps que funcionen - bé- i són realment gratuïtes?

Quin sentit té gastar tantíssims diners (Linkat1=600.000€ + Linkat2=???????€ + temps perdut)en una distribució sense incidència sobre l'ús real a les aules?

francesc ha dit...

La reflexió és interessant però la realitat molt més complexa.

Una organització amb 100.000 treballadors té un seguit de sistemes d'informació que s'han desenvolupat en diferents etapes i amb diferents punts de vista al cap, amb unes importants inversions al darrera i que, malauradament, no funcionen automàticament si canvies el sistema operatiu de les estacions client. L'adaptació d'aquests sistemes, en producció i sovint imprescindibles per al funcionament de l'organització, et puc ben garantir que té un cost molt superior als 3M€ dels que parles.

Això sense tenir en compte la gestió del canvi que hauràs de fer al personal de la casa, que en alguns casos es limitarà a una formació, però en altres requerirà canvis en els hàbits d'ús, canvis en el seu maquinari que tampoc sempre no funcionarà directament, ...

I tot plegat, suposant que puguis fer el canvi d'avui per demà, perquè altrament, no disposaràs ni tant sols dels 3M€, sinó que hauràs de fer una inversió addicional.

Vaja, massa interrogants a la teva aparent solució com per a que un gerent es decideixi a signar-la.

La meva opinió és, doncs, que caldrà acceptar que si bé un article aguanta moltes coses, traslladar-les a una implementació real no és tant senzill.

Francesc Rambla