Divendres 19 de juny, comencen les oposicions. Tot i que l’acte de presentació serà demà dissabte pel matí, aquesta tarda comencen les proves prèvies d’acreditació de les dues llengües oficials a Catalunya.
Serà demà quan tots els que finalment ens presentem fem acte de presència davant del tribunal per a començar el procés selectiu. Tinc esperança en que aquest any em vagi millor que fa dos anys, quan el tribunal va considerar que no era apte per a fer el pas del cos B a l’A. Em torno a presentar pel mateix procediment, en el qual, tenim reservades 10 places i només ens hem inscrit 6 aspirants.
Fa dos anys ja vaig publicar un post explicant quina probabilitat tenia de que em toqués algun tema dels que m’havia estudiat. Aquesta vegada he augmentat encara més aquest percentatge i sobrepasso el 99 %.
M’he preparat a consciència, he revisat totes les unitats de programació que tenia preparades i les he adaptat a la nova ordenació curricular i, sobretot, tinc les unitats de programació adaptades a la realitat que ens trobarem en 200 centres de Catalunya a partir del proper setembre.
Per tant, si la teoria no falla, i els elements que no puc controlar no m’afecten negativament, dintre de 10 dies hauria de poder dir que he superat el procés selectiu. Seria una simple qüestió de temps.
Benvinguda
Heu arribat al meu bloc a la xarxa. En aquest espai parlo sobre educació, TIC-TAC, experiències, política educativa, política en general i unes quantes reflexions personals. Són benvinguts tots els comentaris que es puguin fer sempre amb total respecte envers l'altre.
divendres, de juny 19, 2009
dimecres, de juny 17, 2009
Disputes d'instituts a Tortosa, quin és l'objectiu?
Des de fa un parell de mesos assisteixo absolutament al•lucinat a l’espectacle públic que estan donant els dos IES de Tortosa. I quan em refereixo als dos IES ho faig pensant en tota la comunitat educativa dels dos centres: pares, docents, alumnes, ...
No entraré a valorar les decisions jurídicament vàlides que poden prendre qualsevol dels òrgans que tenen els dos centres, això si, en el marc de les competències que corresponen a cadascú. El que trobo inadmissible des d’un punt de vista educatiu és el comportament de molts dels membres d’aquests dos centres.
Creia que estàvem parlant de centres educatius on el principal objectiu de tota la comunitat era educar i formar els futurs ciutadans per a que puguin desenvolupar-se, amb capacitat crítica, en la societat en la que els ha tocat viure. Però es veu que no, aquí el que interessa és competir amb el que tens al davant.
Déu ni do quin exemple estem donant a aquests estudiants. Si tens un problema, enlloc d’intentar entendre la decisió proposada (tot i que no la comparteixis, la pots entendre), llença el carro pel pedregal, i posa tots els mitjans que tinguis al teu servei per al teu objectiu. Encara que aquests mitjans siguin estudiants de 12 anys que no entenen res del problema de fons. Uns estudiants als que, enlloc de fomentar la capacitat crítica i l’esperit de col•laboració, només s’ha fomentat el servilisme que en alguns moments s’assembla ja al borreguisme (un va al davant i els altres es limiten a seguir-lo incondicionalment sense analitzar què està fent).
La situació fa pena, enmig d’aquesta baralla ja veig qui hi sortirà guanyant, i no serà ni l’Ebre ni el Bau, ni el Bau ni l’Ebre. Seran uns que estan mirant-s’ho des de dalt de la ciutat i morint-se de riure veient com dos es barallen a mort mentre ells es queden com a garants de la seva qualitat educativa.
No crec que mai hagi de portar els meus fills a un institut de Tortosa, simplement perquè no hi visc. Però si hi visqués, demanaria a les administracions que acceleressin el tercer institut de la ciutat per a poder-hi portar als meus fills.
No entraré a valorar les decisions jurídicament vàlides que poden prendre qualsevol dels òrgans que tenen els dos centres, això si, en el marc de les competències que corresponen a cadascú. El que trobo inadmissible des d’un punt de vista educatiu és el comportament de molts dels membres d’aquests dos centres.
Creia que estàvem parlant de centres educatius on el principal objectiu de tota la comunitat era educar i formar els futurs ciutadans per a que puguin desenvolupar-se, amb capacitat crítica, en la societat en la que els ha tocat viure. Però es veu que no, aquí el que interessa és competir amb el que tens al davant.
Déu ni do quin exemple estem donant a aquests estudiants. Si tens un problema, enlloc d’intentar entendre la decisió proposada (tot i que no la comparteixis, la pots entendre), llença el carro pel pedregal, i posa tots els mitjans que tinguis al teu servei per al teu objectiu. Encara que aquests mitjans siguin estudiants de 12 anys que no entenen res del problema de fons. Uns estudiants als que, enlloc de fomentar la capacitat crítica i l’esperit de col•laboració, només s’ha fomentat el servilisme que en alguns moments s’assembla ja al borreguisme (un va al davant i els altres es limiten a seguir-lo incondicionalment sense analitzar què està fent).
La situació fa pena, enmig d’aquesta baralla ja veig qui hi sortirà guanyant, i no serà ni l’Ebre ni el Bau, ni el Bau ni l’Ebre. Seran uns que estan mirant-s’ho des de dalt de la ciutat i morint-se de riure veient com dos es barallen a mort mentre ells es queden com a garants de la seva qualitat educativa.
No crec que mai hagi de portar els meus fills a un institut de Tortosa, simplement perquè no hi visc. Però si hi visqués, demanaria a les administracions que acceleressin el tercer institut de la ciutat per a poder-hi portar als meus fills.
dimarts, de juny 16, 2009
Preparant oposicions
Com segurament sabeu, si és que em seguiu pel twitter, estic preparant les oposicions pel torn E al cos professors d'ensenyament secundari.
Ja us aniré explicant com va tot el procés. De moment comencem el dissabte amb la presentació, però encara no sé quan em tocarà fer la meva prova.
Entre les estones d'estudi, ahir em vaig trobar amb un vídeo que em va fer somriure i pensar en com no hauria de ser una presentació davant un tribunal.
Ja us aniré explicant com va tot el procés. De moment comencem el dissabte amb la presentació, però encara no sé quan em tocarà fer la meva prova.
Entre les estones d'estudi, ahir em vaig trobar amb un vídeo que em va fer somriure i pensar en com no hauria de ser una presentació davant un tribunal.
dilluns, de juny 01, 2009
Arribada dels ordinadors a l'escola. Perquè a 1r d'ESO?
Ja em perdonareu però últimament estic una mica atrafegat preparant les meues oposicions al cos de professors de secundària i no em queda massa temps per a escriure sobre els diferents temes que es van generant al voltant de l'educació.
Potser el que més enrenou ha creat ha estat l'anunci per part de diferents governs de l'arribada de milers d'ordinadors a les escoles i instituts. S'ha generat una quantitat d'opinió a la blogosfera, cosa que feia temps que no passava, clar que s'ha de dir que els que estan presents a la blogosfera és gent Ticnòloga, i que evidentment aquest tema li interessa més que a la mitjana del cos de mestres i del de professors.
Ens trobem que, per una banda, el govern central anuncia un pla per a que els alumnes de 5è de primària comencin a portar el seu ordinador a partir del proper setembre. En canvi, el Departament anuncia que a Catalunya els ordinadors arribaran a partir de 1r d'ESO. I aquí és on jo em pregunto el perquè d'aquesta decisió?
Crec que tots els docents coincidim en què els dos cursos on més conflictes s'acumulen són els dos primers de l'ESO. Sobta que a partir del proper setembre incrementem aquest conflictes amb una nova metodologia que poca gent domina; amb unes eines que poca gent controla, tot i la formació impartida en el darrer decenni; uns material que poca gent coneix; i unes infraestructures que fan figa per tot arreu.
Potser seria millor haver pensat en introduïr aquesta nova metodologia a partir del cicle superior de primària, i aprofitar aquests dos cursos per a posar les bases per al treball amb eines TIC i així garantir que els alumnes passen a secundària amb la capacitat per a aprofitar totes les potencialitats de les eines que tindran a la seva mà.
Guanyaríem a més dos anys per a poder formar els equips docents de l'ESO per a formar-se i equipar les aules dels instituts de secundària amb tots els components que facin falta.
Etiquetas:
Política educativa,
Reflexions personals
Subscriure's a:
Missatges (Atom)