Final de les oposicions. Aprovat

Ja fa una setmana que van sortir els resultats de les oposicions de música, en el procediment E, el restringit als mestres funcionaris de carrera amb una antiguitat mínima de 6 anys. Com fa dos anys, em vaig tornar a presentar. I aquest any, sigui per A o per B he aprovat.

Se suposa que hauria d’estar content d’haver aprovat unes oposicions que fa algun temps que vaig al darrera. I en canvi, aquesta alegria es torna en un estrany gust de boca després de tot el que ens ha tocat viure en tot el procediment.

Si alguna cosa vaig aprendre l’any que em va tocar estar de secretari en un tribunal de música de primària és que el procediment és la regla de joc i que, per sobre del tribunal està el procediment marcat pel marc legal. En poques paraules, el tribunal només pot fer allò que se li és permés, i res més que això.

Em reservo el dret a explicar tot el que ha anat passant i que us he anat explicant a alguns de vosaltres quan us he trobat. I evidentment, tothom qui vulgui, pot contestar-me a aquest escrit, o als futurs, amb total llibertat, exceptuant els insults.

Estic content per haver aprovat, però molt trist i defraudat per l’actitud d’alguna persona en concret. Els que em coneixeu ja sabeu a qui m’estic referint.

Deixeu-me que us doni un consell als opositors per a properes convocatòries, especialment per als que us vulgueu presentar per l’especialitat de música. Abans d’estudiar qualsevol tema, estudieu-vos els textos legals que regulen les diferents convocatòries. Us asseguro que aprendreu molt més i us sentireu molt més segurs quan hagueu d’actuar davant del tribunal.

Continuarà?