Reflexions i relats des de Sant Celoni després de la tempesta

Si, és cert, ho havien avisat, com tants cops aquest hivern, i com tants cops al final he optat per anar a treballar. Cap a les 10 s'ha posat a nevar a Barcelona i veient com es posava de lleig he optat per marxar cap a casa. No hi havia incidències al servei, el tren ha sortit puntual a les 14'16. I ha funcionat correctament fins que en arribar a Sant Celoni ens han dit que el servei s'interrompria.

Hem continuat fins a l'alçada de Breda, i allà ens hem estat parats una bona estona fins que ... ens han avisat que tornàvem cap a Barcelona, era impossible continuar fins a Girona. Però el mal menor ha durat poca estona, en menys de 5 minuts tornava a passar el revisor per dir que un cable havia caigut a Granollers i que tampoc podíem tornar cap a Barcelona. Ens quedàvem parats a Breda durant 3 hores.

Al cap d'aquella estona hem tornat fins a Sant Celoni i aquí estem, al pavelló d'esports, amb matalassos i màrfagues al terra, esperant a poder continuar el viatge demà al matí.

Avui algú ha dit que aquesta seria la primera gran nevada 2.0. Jo he intentat anar retransmetent tot el que ens ha anat passant durant l'estona. Via twitter he aconseguit tota la informació que necessitava, no em feia falta mirar les webs ni tan sols els RSS dels grans mitjans de comunicació. De fet, malgrat les peticions que anessin penjant twits d'informació gairebé cap d'ells ho ha fet. Ni falta que fa, perquè sembla que els problemes s'han donat només a Barcelona, quan la realitat és que la part més gran de problemes ha estat a uns 80 km,

Per suposat, ja he començat a veure les primeres aus rapinyaires twitejant pels descosits igual com van fer al mes de juliol passat. No han esperat ni a que els viatgers haguem arribat a casa per a llençar-se com a animals famèlics. Avui no és el dia, demà feu el que us doni la gana, però avui no és el dia i menys quan molta gent està dormint fora de casa, amb matalassos i màrfegues ...

Abans d'acabar el post deixeu-me que agraeixi sincerament el treball que ha fet el revisor de la RENFE que per primer cop ens ha mantingut informats de tot allò del que l'anaven informant. Continuo els agraïments amb el personal de Protecció Civil i la resta dels serveis d'emergència, i finalment, a la gent de Sant Celoni que han permès que gent gran o amb alguna necessitat, puguin dormir en un llit. Gràcies

Comença a avançar la nit i la cosa no pinta gaire bé. Ens acaben de dir que fins a les 6 o 7 del matí no sabrem si hi ha trens cap a Girona. I jo em pregunto, si hi ha trens, podrem sortir de l'estació de Caldes de Malavella? Demà més.

Autonomia de centres i TIC, però autonomia real!

Des de fa uns quants anys que el concepte d'autonomia de centre està present en la nostra vida professional. I és al voltant d'aquest concepte que m'agradaria reclamar més autonomia, però més autonomia amb totes les seves implicacions. I m'explico:

En els darrers anys, els centres educatius han vingut experimentant un augment de recursos, però molts cops aquests recursos no s'han adequat a les necessitats dels centres, sinó a criteris generals establerts des d'uns serveis centrals del Departament.

Quants cops ha arribat al centre una dotació que ni tan sols se sabia que s'havia demanat? I de sobte, un dia, arriba un transportista i et diu que et porta això de part del Departament.

Però potser el cas més preocupant, potser perquè és el que més he patit en la meua vida docent és el de les TIC. Fa anys que em vinc preguntant perquè les dotacions dels centres educatius s'han de decidir en despatxos que potser estan a més de 200 km del lloc de destinació. Tot i que amb la posada en marxa del "catàleg" de dotacions l'any passat es va fer un petit pas endavant, no és menys cert que la situació està molt lluny de l'aplicació real d'una autonomia de centres. Perquè no donem uns diners als centres i que ells en facin l'ús que més els hi convingui?

Menció especial es mereix la qüestió de la connectivitat dels centres educatius. I aquí si que no s'ha experimentat cap evolució. Els centres, sobretot els de primària, continuen tenint una instal·lació "oficial" sense cap mena de possibilitat real de sortir-se'n. I aquest fet ens porta a l'absurd, sabeu que els centres educatius han de pagar fins i tot les trucades locals? Això, en el mercat obert, fa anys que no es dóna. Un usuari pot contractar un servei adsl (que supera amb escreix la dotació "oficial" de 2 Mb) i amb el preu del servei li venen incloses les trucades a telefons fixes. No seria millor traspassar els diners als centres i que cadascú contracti el servei que més li convingui?

Això si, quan més autonomia cal també més control. Però d'això ja en parlaré en un altre post.