Projectes educatius de centre i projectes de direcció. Eines garantistes del Decret de Plantilles

El passat 25 de març el govern va aprovat el Decret 39/2014 pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docent. Es tracta del tercer dels Decrets que desenvolupen la LEC, juntament amb el 102/2010 d'autonomia de centres i el 155/2010 de la direcció de centres.

És cert que el govern ha tardat 4 anys en aprovar aquest Decret. També és cert que pel mig hi ha hagut dues eleccions, canvis a les direccions generals, invasions competencials via LOMCE, etc. I no és menys cert que aquest decret ha tingut especial beligerància per part d'alguns sindicats sectorials  i de classe. I segurament aquest Decret ha tingut també més oposició de la que s'ha fet pública.


Han circulat no sé quantes versions del Decret, s'ha generat intensa rumorologia, s'han publicat cartes a diaris acusant les direccions de tenir poder absolut, hem tingut en els centres tropecentes mil visites sindicals informant de les maldats del nou Decret. Vaja, una intensa campanya d'oposició al decret.

I en canvi, de la seva lectura no arribo a les conclusions a les que arriben alguns dels actors del panorama educatiu. Anem a pams.

Una simple búsqueda en el Decret dels conceptes clau de la LEC ja ens dóna una idea de per on van els trets. El concepte "Projecte educatiu" apareix en almenys 28 ocasions i el "projecte de direcció" en 13 ocasions. Si a més centrem aquesta búsqueda en l'articular veurem que tots dos conceptes condicionen de manera absoluta les propostes que les direccions de centre poden efectuar a l'hora de proposar nomenaments.

I això què vol dir? Doncs que de cap manera podran proposar ni tan sols un substitut si aquest substitut no s'adequa a les necessitats que figuren en el projecte educatiu del centre i/o en el projecte de direcció. En propers posts ja faré l'analisi de cadascuna de les opcions d'ocupació de places, però el text és clar. Totes les propostes de nomenaments han d'estar fonamentades en la normativa actual i en el Projecte Educatiu de Centre i en el Projecte de Direcció.

En la línia del que ja havien avançat els dos decrets anteriors, els dos documents claus en la gestió de personal tornen a ser el PEC i el Projecte de Direcció. I això vol dir que si el centre no té actualitzat algun dels dos documents, no podrà aplicar gairebé cap aspecte del Decret 39/2014 de plantilles. No ho podrà fer perquè senzillament no podrà justificar l'existència d'aquella plaça.

Aleshores, l'element clau de garantia dels interessos del sistema educatiu en cadascun dels centres són els diferents projectes aprovats. És lògic pensar que qui té el control d'aquests documents té el control de les accions per a la selecció del personal. Anem a veure qui té el control d'aquests documents:

Qui formula el Projecte Educatiu? El claustre.
Qui aprova el Projecte Educatiu? El consell escolar.
Qui aprova el Projecte de Direcció? La comissió de selecció (9 membres).

Estem davant d'un Decret que legitima unes accions concretes empreses per la persona titular de la direcció del centre sempre i quan aquestes accions estiguin en consonància amb els projectes del centre. Vaja, que un director no podrà colocar el seu nebot de cap de les maneres.

Es planteja doncs una pregunta pròpia de l'Estat i el País en el que vivim. I si malgrat això el director del centre vulnera el que diu la normativa? Doncs fàcil, recurs d'alçada davant l'organisme competent per resoldre, o directament contenciós-administratiu. Del que es tracta és de donar eines a les direccions, però també del compliment estricte de la legalitat. En definitiva, de prestigiar les direccions de centre.

Tot això és el que crec entendre del Decret de plantilles. Ara bé, el problema més greu del Decret 39/2014 de Plantilles està fora del propi Decret, concretament en el compliment o no del que determina el Decret 155/2010, de la direcció dels centres.

Seguiré analitzant el Decret de Plantilles en propers posts.

Formació de directors. Quina? Quan? I qui?

Aquests dies s'estan produint les propostes de nomenaments extraordinaris en els centres en els que ha quedat vacant la direcció. Una de les novetats que s'havia introduit en la resolució de convocatòria d'aquest curs era una prelació de persones que s'han de valorar per a ocupar les places vacants.


En el punt 4 de la resolució ENS/2510/2013 s'especifica molt clarament quin és l'ordre sobre el que la inspecció del centre ha de formular la proposta de nomenament. A mode de resum és:

1.- Els directius professionals docents, dels que només n'hi ha 80 en tota Catalunya, pràcticament tots ells exercint ja la direcció o la inspecció.

2.- Docents que hagin superat el curs de formació inicial relatiu a la funció directiva organitzat o validat pel Departament d'Ensenyament. En tota Catalunya hi ha 262 persones que han superat aquesta formació. A aquestes s'hi han de sumar les que tinguin algun postgrau o màster reconegut pel Departament d'Ensenyament. La convocatòria parla clarament de la formació és la referida en l'article 27 del Decret 155/2010.

3.- Els aspirants que tot i haver-se presentat al concurs, no han obtingut prou puntuació per a superar la primera fase del concurs de mèrits. Però no fa cap menció als que si que han superat la primera fase però no la segona.

4.- Tota la resta de professorat que mostri la seva disponibilitat.

Com que sembla que hi ha alguns dubtes respecte a qui està en possessió de la formació inicial, cal consultar què diu el Decret 155/2010. En ell cal anar als articles 27 i 28.

L'article 27 defineix la formació per a l'exercici de la direcció. En ell s'hi diu que la formació s'encomana a institucions públiques o privades, de reconegut prestigi o a les universitats. El Departament d'Ensenyament en valida el contingut i molts altres aspectes i en fa la convocatòria per a accedir-hi.

Fins al moment el Departament ha encarregat a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya tres edicions, la darrera de les quals tot just està començant ara. El sistema d'accés, a partir de la segona edició del curs és el següent:

1.- Prova escrita amb casos pràctics
2.- Valoració dels mèrits acadèmics i professionals perfeccionats fins al moment de la convocatòria
3.- Entrevista individual i grupal

I un cop superada la selecció, cal formalitzar la matrícula i superar tots els mòduls del curs i el projecte final de curs, amb un reconeixement de 155 hores. Certament, no és un procés fàcil. Val a dir que en la darrera convocatòria s'hi van presentar 390 aspirants per a només 60 places. O sigui, una plaça per cada 6,5 aspirants.

També tenen el reconeixement d'aquesta formació els docents que han superat un postgrau o màster relatius a la formació de directors. Com a mínim la UB, la URV, la UdLL i la UdG ofereixen aquests estudis.

D'altra banda, l'article 28 del mateix Decret estableix un programa específic per a la incorporació a l'exercici de la direcció. Aquesta formació, organitzada directament pel Departament d'Ensenyament està adreçada a les persones que s'incorporen a la direcció sense haver passat per la formació referida en l'article 27, ja sigui per la via del concurs de mèrits o del nomenament extraordinari.

Es tracta d'una formació d'unes 60 hores, amb elements de reflexió pràctica sobre l'exercici de la direcció. En aquest article hi troba cabuda la formació rebuda amb anterioritat a l'entrada en vigor del Decret que regula tots aquests aspectes. Així si un l'ha cursat amb anterioritat segurament tindrà el reconeixement d'aquesta formació de manera gairebé automàtica.

Però cal no confondre la formació referida en l'article 27 i la que fa referència l'article 28. I per sort o per desgràcia, la formació a la que dóna prelació el punt 4 de la resolució de convocatòria ENS/2510/2013 és la referida en l'article 27.

Sovint llegir la normativa ajuda a aclarir les idees i comprendre com està regulat el sistema. Una altra qüestió és l'aplicació que es fa i els objectius no propis del sistema.