Projectes educatius de centre i projectes de direcció. Eines garantistes del Decret de Plantilles

El passat 25 de març el govern va aprovat el Decret 39/2014 pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docent. Es tracta del tercer dels Decrets que desenvolupen la LEC, juntament amb el 102/2010 d'autonomia de centres i el 155/2010 de la direcció de centres.

És cert que el govern ha tardat 4 anys en aprovar aquest Decret. També és cert que pel mig hi ha hagut dues eleccions, canvis a les direccions generals, invasions competencials via LOMCE, etc. I no és menys cert que aquest decret ha tingut especial beligerància per part d'alguns sindicats sectorials  i de classe. I segurament aquest Decret ha tingut també més oposició de la que s'ha fet pública.


Han circulat no sé quantes versions del Decret, s'ha generat intensa rumorologia, s'han publicat cartes a diaris acusant les direccions de tenir poder absolut, hem tingut en els centres tropecentes mil visites sindicals informant de les maldats del nou Decret. Vaja, una intensa campanya d'oposició al decret.

I en canvi, de la seva lectura no arribo a les conclusions a les que arriben alguns dels actors del panorama educatiu. Anem a pams.

Una simple búsqueda en el Decret dels conceptes clau de la LEC ja ens dóna una idea de per on van els trets. El concepte "Projecte educatiu" apareix en almenys 28 ocasions i el "projecte de direcció" en 13 ocasions. Si a més centrem aquesta búsqueda en l'articular veurem que tots dos conceptes condicionen de manera absoluta les propostes que les direccions de centre poden efectuar a l'hora de proposar nomenaments.

I això què vol dir? Doncs que de cap manera podran proposar ni tan sols un substitut si aquest substitut no s'adequa a les necessitats que figuren en el projecte educatiu del centre i/o en el projecte de direcció. En propers posts ja faré l'analisi de cadascuna de les opcions d'ocupació de places, però el text és clar. Totes les propostes de nomenaments han d'estar fonamentades en la normativa actual i en el Projecte Educatiu de Centre i en el Projecte de Direcció.

En la línia del que ja havien avançat els dos decrets anteriors, els dos documents claus en la gestió de personal tornen a ser el PEC i el Projecte de Direcció. I això vol dir que si el centre no té actualitzat algun dels dos documents, no podrà aplicar gairebé cap aspecte del Decret 39/2014 de plantilles. No ho podrà fer perquè senzillament no podrà justificar l'existència d'aquella plaça.

Aleshores, l'element clau de garantia dels interessos del sistema educatiu en cadascun dels centres són els diferents projectes aprovats. És lògic pensar que qui té el control d'aquests documents té el control de les accions per a la selecció del personal. Anem a veure qui té el control d'aquests documents:

Qui formula el Projecte Educatiu? El claustre.
Qui aprova el Projecte Educatiu? El consell escolar.
Qui aprova el Projecte de Direcció? La comissió de selecció (9 membres).

Estem davant d'un Decret que legitima unes accions concretes empreses per la persona titular de la direcció del centre sempre i quan aquestes accions estiguin en consonància amb els projectes del centre. Vaja, que un director no podrà colocar el seu nebot de cap de les maneres.

Es planteja doncs una pregunta pròpia de l'Estat i el País en el que vivim. I si malgrat això el director del centre vulnera el que diu la normativa? Doncs fàcil, recurs d'alçada davant l'organisme competent per resoldre, o directament contenciós-administratiu. Del que es tracta és de donar eines a les direccions, però també del compliment estricte de la legalitat. En definitiva, de prestigiar les direccions de centre.

Tot això és el que crec entendre del Decret de plantilles. Ara bé, el problema més greu del Decret 39/2014 de Plantilles està fora del propi Decret, concretament en el compliment o no del que determina el Decret 155/2010, de la direcció dels centres.

Seguiré analitzant el Decret de Plantilles en propers posts.