Canvis normatius en la selecció de directors/es?

El passat dilluns dia 9, la Consellera d'Ensenyament anunciava una adaptació de la LOMCE a l'àmbit català (tot i que sigui amb caràcter transitori). Segons la titular, cal adaptar la normativa però ho farà d'acord amb allò que diu la LEC.

Suposo que, tal com algú ja ha comentat en privat, aquesta adaptació de la normativa consistirà en recomanar a les direccions dels centres que, tot i que la LOMCE digui qui té unes competències, es consulti sempre a qui té les competències segons la LEC. Per exemple, la LOMCE diu que la direcció aprovarà la programació anual de centre, és previsible que l'adaptació de la norma del Departament recomani la consulta al Consell Escolar abans de la seva aprovació.

D'altra banda caldrà observar com es fa l'adaptació de la selecció i nomenament de directors/es. I aquí la LEC no estableix un sistema de selecció estricte. De fet, en el redactat de la LEC (article 143) s'estableix que el procediment per a la selecció de director/a és el de concurs (igual que a la LOE i LOMCE). Fins aquí no hi ha cap canvi. Però fixem-nos en les possibles novetats.

En primer lloc, tot i que la LEC estableix que en el procediment de selecció de directors/es primer es consideren els candidats amb destinació al centre, la LOMCE ha eliminat aquesta priorització. Estem, per tant, davant d'un dels primers punts en què el Departament haurà d'optar. Personalment crec que no quedarà més remei que acceptar aquest punt i eliminar la priorització interna en els processos de selecció. Resulta obvi que no necessàriament un candidat intern és la millor opció per a dirigir un centre, de la mateixa manera que també és obvi que no necessàriament és un candidat extern la millor opció per a dirigir un centre.

Si s'implementa aquest canvi, resultaran inútils alguns esforços de certs directors d'assegurar-se la manca de competència interna al centre a l'hora de fer la selecció de personal. És trist, però aquests casos es produeixen.

En segon lloc, caldrà tenir en compte si el Departament s'avança a la necessitat de tenir un curs de formació de directors (dels que parla l'article 27 del Decret 155/2010) com a

requisit per a participar en els concursos de direcció. La disposició transitòria primera de la LOMCE diu que no cal estar en possessió del "curs de directors" durant els primers 5 anys de vigència de la llei. Però també diu que les administracions faran els seus propis reglaments (Decrets) i establiran de quina manera s'ha de desenvolupar la selecció de candidats. Hi ha marge per a la "millora" d'aquest requisit en el sentit que ja s'especifica en el Decret 155/2010.

No té cap sentit que, després d'un procés de formació de "directors" tant propi del Departament d'Ensenyament com de diferents Universitats (fins i tot ara s'hi apunten alguns sindicats), es continuï seleccionant com a directors/es a persones que no tenen aquesta formació.

En tercer lloc, serà interessant observar la composició de les comissions de selecció. Fins ara la LOE establia una política de terços en els que l'administració nomenava un d'aquests terços, el claustre un altre i el consell escolar (sector no professorat) establia el terç que faltava. Amb la LOMCE això canvia.

L'article 135 especifica que la comissió de selecció estarà composada per representants de l'administració educativa (sense especificar explícitament el percentatge), però també diu que hi haurà representants del centre en una proporció major del 30 % però menor del 50 %. Això vol dir que en una comissió de 9 membres, 5 els nomenaria directament l'administració i 4 el centre. Tenint en compte que el claustre ha de nomenar almenys la meitat dels integrants de la comissió que nomena el centre (o sigui, com a mínim 2).

Però a efectes pràctics, no acabo de veure com s'aconseguiran aquests 5 membres de la comissió de selecció per part de l'administració. Potser una solució seria reduir aquesta comissió final a només 7 o 5 membres. En el cas més extrem, el de 5 components, l'administració en nomenaria 3 (inspector del centre, un segon inspector o director de centre, i un representant ajuntament), el claustre en nomenaria 2, i el sector "no-docent" del consell escolar l'altre membre.

En quart lloc, i tot i que no representa cap novetat ja que la LOE ja permetia aquesta opció, podrem veure si el Departament opta per modificar els terminis pels quals un nomenament extraordinari van més enllà del termini establert ara pel Decret 155/2010. Tant la LOE com la LOMCE permeten nomenaments extraordinaris de fins a 4 anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits, però la Generalitat va optar per nomenaments d'un any que es van encadenant successivament. Els criteris per a ser nomenar extraordinàriament, segons la LOMCE/LOE, són menys estrictes (només cal ser funcionari, sense anys mínims d'experiència)

Algunes comunitats autònomes ja opten per nomenar director extraordinari per quatre anys quan cap candidat ha superat el concurs de mèrits. És una manera de forçar a la gent de dintre el centre a presentar projecte si no volen "el dimoni que ve de fora".

Potser la solució pot acabar sent el nomenament extraordinari per un període de 4 anys a algú que hagi superat el "curs de directors", sense anys mínims d'experiència; en la línia de la modificació que ja es va introduir aquest any a la resolució de convocatòria de concurs de directors. Aquesta solució evitaria situacions estranyes com les que s'han produït últimament.

Però tot això són elucubracions. Esperarem a veure quines novetats presenta el Departament.