La història va donar lloc a la frase coneguda que encapçala aquest post. La dona del Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que, a més, ha de semblar-ho.
Faig un paral·lelisme entre la dona del Cèsar i el funcionariat actual, entès com a conjunt de treballadors que cobren un sou per part de l'administració. Si a la dona del Cèsar no li valia només ser honrada, sinó que a més ho havia de semblar, resulta obvi que el treballador públic també hauria de respondre a aquesta afirmació. Però malauradament, no sempre és així.
He començat amb aquesta petita explicació tot recordant l'article d'opinió escrit per Germà Bel a la Vanguàrdia el 13 de gener i que parlava de Corrupció i regeneració. Es veu que precisament els paisos amb una menor càrrega regulatòria hi ha una major percepció de transparència. Resulta curiós oi? El que passa és que tot i la menor càrrega regulatòria, la possibilitat d'arbitrarietats per part de l'administració en aquests països també són bastant menors.
Si un analitza a fons qualsevol aspecte regulat per l'administració veurà que hem convertit aquest país en un país d'excepcions. Sempre hi ha una excepció a la norma, sempre. I quan no trobes l'excepció a la norma en el decret corresponent sol passar que hi ha un altre decret més antic que no ha estat derogat i que permet saltar-se la norma nova. O que hi ha qui pensa que ningú anirà a veure si realment s'està complint la norma.
Però els temps han canviat. I han canviat no perquè l'administració hagi disposat canviar, sinó perquè la societat actual, amb el big data com a centre d'actuació de nombrosos interessos, aporta moltes dades que poden arribar a ser creuades de manera fàcil i arribar a conclusions més que evidents.
Fa uns dies el recent ex-Director General de Professorat del Departament, Alberto del Pozo, escrivia un post més que interessant en que es fa una explicació detallada de la llei 19/2014, de transparència, accès a la informació pública i bon govern. No obstant, una llei per si sola no canviarà res. Al contrari, les persones contràries a aquesta transparència buscaran les excepcions a la norma que contè la pròpia norma per a evitar que es facin públiques segons quines actuacions. I si no la troben, tranquils, la capacitat inventiva fa meravelles.
Llegia fa poc una intervenció d'un/a candidat/da a les properes eleccions. En ella es comprometia a textualment "Volem retre comptes periòdicament!". Una gran frase buida de contingut. En primer lloc perquè el retiment de comptes no ha de ser periòdic sinó continu. I en segon lloc, per a retre comptes has de permetre que la ciutadania tingui accès a les dades que puguin qüestionar la teva activitat. Però si tu no permets l'accés a aquesta informació de manera clara, transparent i lliure de pressions (o sigui, amb algú vigilant mentre consultes les dades), no pretenguis donar lliçons de transparència. I menys encara si en la teva esfera de treballador públic has comès en els darrers temps una quantitat massa gran d'arbitrarietats.
Els treballadors públics hauríem de tenir molt clar que allò que afectava a la dona del Cèsar, ens afecta també a nosaltres. I a més, hauríem de tenir encara més clar, que tot i que l'administració no és gaire procliu a alliberar dades que afectin a la nostra feina, aquestes es poden trobar a la xarxa de manera extremadament fàcil. Només cal creuar-les adequadament i observar amb deteniment. Això si, sempre et quedarà el remei fàcil de dir "aquell que m'està acusant és un follonero", excusa massa fàcil que posa de manifest que el follonero, realment, ets tu.
Em permetreu acabar el post amb una reflexió final. Si a més de ser treballador públic, pretens ser representant evita qualsevol acte que et pugui avergonyir i que faci avergonyir el col·lectiu de treballadors.
Corolari: Els treballadors públics som com la dona del Cèsar, a més de ser honestos hem de semblar-ho.
